Sortint d´Antigua, vaig fer cap al Llac Atitlán, concretament a St. Pedro
de la Laguna. Aquest antic cràter ple d´aigua, situat a 1560 msm i de 18 km de
llargada, està rodejat de volcans,
l´Atitlán (3537), el Tolimán (3158) i el St. Pedro (3020) i de varies
poblacions amb noms bíblics com: Sta. Catarina Palopó, San Antonio Palopó, San
Lucas Tolimán, Santiago Atitlán, San Pedro de la Laguna, San Juan la Laguna, San
Pablo la Laguna, San Marcos la Laguna, Sta. Cruz la Laguna i Panajachel. Com
que l´època de pluges cobreix el llac d´una boirina quasi permanent, i les
vistes no han sigut gaire esplèndides, he dedicat el dies a recórrer algunes de
les poblacions que envolten el llac, molt ben comunicades entre sí per
barquetes que travessen el llac.
Totes elles tenen un patró semblant, petites poblacions rurals amb carrers
empedrats i empinats que van a parar a una església o a un mercat, i el millor
de tot, sempre plens de vida, amb població majoritàriament indígena, amb els
seus vestits tradicionals anant a munt i avall amb tota mena de productes.
A Guatemala es parlen 23 idiomes diferents a part de l´Espanyol, utilitzats
fins al punt de que hi ha gent que no sap Espanyol, o gent que l´ha hagut
d´aprendre de gran, i al Llac Atitlán en pots escoltar una bona mostra.
El Tzutujil per exemple es parla a St. Pedro, Santiago, San Juan, San Pablo
i Sta. Maria, però fins hi tot entre aquests poblets hi poden haver diferències
de tonalitat, i a la resta de pobles ja s´en parlen de diferents. Aquests
idiomes Mayes, no s´assemblen entre sí, són difícils d´aprendre, i els nens
estan deixant de parlar-lo, es per això que s´han fet les primeres passes per a
fer un diccionari, i recuperar paraules
que s´han perdut, i les que no existien en època Maya com ordenador, radio,
televisor… Se les estan inventant.
El plat fort d´una visita al llac, és apropar-se a una de les poblacions el
dia de mercat, que en el meu cas va ser el de Chichicastenango (Chichi pels
amics, i no és una broma!!!) Chichi sempre ha sigut un enclavament comercial
important, i els dies de mercat (dijous i diumenge) els seus carrers són
territori 100% indígena, que vénen de les poblacions mes allunyades, per a
vendre i comprar productes, convertint aquesta bonica població en una orgia de
colors, olors, gent, productes de tota mena, menjar, animals, venedors i
compradors.
A més per anar a Chichi, em vaig estrenar en “Chicken bus” (amb aquest nom
sobren les definicions) que és com s´anomenen els busos públics.
Per moure´s per Guatemala tens dues opcions; Els chicken bus, menys còmodes
i suposadament més perillosos, per mi més divertits i sempre amb algun local
amb ganes de fer-la petar i ajudar-te, i els shuttles bus, pensats per al
turisme, on viatges en una furgoneta (molt segura) on veus des de la barrera
les coses meravelloses que passen a fora, on et sents més tonto que el cagar i
que el bitllet pot costar fàcilment 10 vegades més.
Després de venir des d´Antigua amb 4 adolescents, amb banyador Billabong,
xancletes i samarretes sense tirants arrapades, que encara estic esperant que
em diguin hola quan van pujar i adéu quan van baixar, vaig decidir que evitaria
tots els que pogués…I què cony, que qui no ha viatjat un chicken bus, no ha
vingut a Guatemala!!!
A St. Pedro vaig conèixer al Raúl, de Madrid, que ara ja deu ser a Mèxic i
que aprofito per saludar des d´aquí.
Actualitzo apartat fotos i vídeos.
Alerta amb el Pedro!!!! hehehe
ResponEliminaque ara vas soleta pel món (és broma, he??? jo ja et vegilo al d'aquí
Anna