dies de viatge

398 dies de viatge

diumenge, 18 de desembre de 2011

SAN SANDRO DE BARILOCHE

En Sandro és una PERSONA (amb majúscules), activa, de món i generosa, que un bon dia recull a dos desconeguts que feien autoestop a la carretera, els porta fins a Villa la Angostura i a l´endemà mateix els hi envia un mail, per a convidar-los a casa seva a San Carlos de Bariloche, perquè hi passin uns dies, i puguin descansar del llarg viatge que estan realitzant.
Aquells dos desconegut som nosaltres, i en Sandro algú que sense intenció de rebre res a canvi, simplement per donar-se el gust d´ajudar, ens ha acollit a casa seva, ens ha alimentat com una mama, ens ha deixat rentar la roba, i carregar piles per a seguir el viatge, en el lloc més semblant a una llar, on hem estat durant tot el viatge; A casa seva.


Des d´aquí li tornem a donar les gràcies per mil-lèssima vegada (nos encanta tu estilo Sandro, hasta la vista).

San Carlos de Bariloche, és la ciutat més desenvolupada turísticament de la coneguda zona dels llacs de la Patagònia Argentina. Situada a les vores del llac Nahuel Huapi, i rodejada d´altes muntanyes (cerro Otto, Catedral i Campanario) que fan de miradors, a les espectaculars vistes que el Parc Nacional Nahuel Huapi, ofereix en aquesta zona, que per desgràcia nosaltres només vàrem poder intuir, perquè les cendres del ditjós Puyehue ens van perseguir fins aquí.
El primer dia varem pujar el Cerro Otto, amb l´esperança que des de més alçada la cosa canvies, però no hi havia res a fer, almenys mentre no canvii el vent.


Una altre opció és anar a fer el que es coneix com el “circuito chico”, que és un circuit d´uns 60Km amb més miradors, platges, cales i vistes a les illes, al voltant del llac Nahuel Huapi. Donat l´èxit del dia anterior, varem fer cas a en Sandro que ens va aconsellar anar a caminar fins al refugi Frey. Allà les cendres no hi arriben, bé no del tot, i així li vàrem veure la cara menys coneguda al PN Nahuel Huapi, però no menys espectacular.


L´altre motiu pel qual havíem vingut fins aquí, era per a creuar direcció Xile, en l´anomenat Cruce Andino. Aquest recorregut, surt des de St. Carlos de Bariloche (Argentina), i arriba a Puerto Varas (Xile), travessant els Andes, amb una combinació de ferrys i busos, que només opera una companyia, pel mòdic preu de 230 USD persona.
El preu, sumat al fet de que les cendres dificulten la visibilitat quasi a diari, almenys en el primer tram de la ruta, ens han fet decidir a anar amb Bus fins a Puerto Varas,  des d´allà veurem l´últim llac de la ruta (El Llanquihue), i el todos los Santos que és el penúltim, i queda a 60Km d´aquesta població i el navegarem des d´allà, en una excursió d´anar i tornar, amb el permís del Sr. Puyehue, és clar…

1 comentari:

  1. Increiblement increible!!!
    Aixo si k es un angelet del bon cami!!!
    Ja li vareu dir k tenieu dos amics k daki uns mesets estarant tambe per aki???

    Jejej petonassos i endavant!!!!
    I Visca el barça

    ResponElimina