CARRETERA AUSTRAL

Abans els rius, muntanyes i glaciars, comunicats per camins de carro, i carreteres que desapareixen amb les pluges, feien de frontera natural entre el Nord de la Patagònia Xilena i la resta del món. No va ser fins el 1980 que Pinochet va manar construir la Carretera Austral (ruta CH-7),  que va trencar amb l´aïllament d´aquesta regió. Aquesta carretera en la seva majoria de “ripio” (sorra i pedra compactat), comença al Sud de Puerto Montt, i al llarg de 1200 Km, uneix ciutats i poblets molt separats entre sí, fins a arribar a Villa O´Higgins.

-Tota la informació que aconseguiràs abans i durant el recorregut per la carretera Austral, sobre transport serà errònia, confusa o inexistent. Les oficines de turisme brillen per la seva absència, ningú sap res, i la majoria de propietaris dels allotjaments i habitants dels propis pobles, no coneixen els voltants, o amb prou feines tenen informació. Has de fer un mix entre tota la informació que aconsegueixes, moltes vegades preguntant a l´atzar al carrer, i a vegades en treus l´entrallat.

-Les poques i cares opcions en els mitjans de transport, obliga a fer molts trajectes a dit, la qual cosa està molt estesa fins hi tot entre la gent que viu en aquesta zona, el problema és el poc tràfic, només que sigueu 3 persones que voleu marxar d´un poblet de 200 habitants, teniu un problema.

-L´allotjament econòmic, és en “hospedajes”. No deixen de ser habitacions que no utilitzen a les cases de les famílies i que els ajuden a treure´s un sobresou. La majoria de vegades estan pensades per allotjar a gent d´altres pobles que es traslladen per a treballar, per tant no estan preparades per atendre les necessitats d´un viatger. A vegades tens sort i la Sra. de la casa es desviu per a fer el més agradable possible la teva estada, en canvi a vegades et sents que estas envaint l´espai privat de la família que només et lloga l´habitació per necessitat, però et fan notar que els molestes. Pagant!!!

No volem ser injustos amb tots els allotjaments, a moltes cases ens han tractat amb la amabilitat que caracteritza als Xilens.

-Les cases són humils, i quan ets a dintre sembla que t´endinsis en el túnel del temps, i visquis a cala iaia quan tenia 20 anys, amb cuines de llenya i el millor és que encara les venen!!!

-El Sud de Xile, sobretot a partir de Puerto Montt direcció Villa O´higgins, és molt car, almenys pel que un s´espera trobar a Sud-Amèrica. El transport de productes fins aquí és una odissea, i no en produeixen cap pel mateix motiu, per tant aquí tot és més car que a la resta de Xile. Els preus sobretot de menjar i transport vindrien a ser equiparables als Europeus. L´allotjament no és tant car com a Europa, però molts “hospedajes” pretenen cobrar 20€ per dormir en autèntics “cuchitrils”, i sense dret a cuina, a més com que saben que no hi ha gaires opcions, tampoc n´hi ha de negociar el preu.

-La gent viu majoritàriament de cultivar els camps, i del bestiar en un ambient totalment rural, no hi ha industria, els productes són cars, el transport difícil i per tant han de ser tant autosuficients com puguin. La majoria de les hores les passen, mirant com transcorre el temps tancats a casa seva, sobretot els llargs dies d´hivern. El cervell ha de rutllar per buscar entreteniments, com el: “Gran Bingo campesino bailable”, els 3 primers premis no tenen desperdici: “1er: 1 vaca + 3 fardos de pasto, 2on: 1 vaquilla + 15 fardos de pasto, 3er: 1 vaquilla + 15 fardos de pasto”, per a informació de premis extesa, amplieu la foto.

-La Patagònia, és terra de Huasos, el personatge típic de Xile. S´anomena així al camperol de les zones agrícoles del país. Es caracteritza per ser un home de la terra, tímid, i allunyat dels costums de la ciutat. Viu d´acord als ritmes naturals propis dels cicles agrícoles: La sembra, l´espera i la collita, sempre dalt del seu cavall… Bé a vegades va en bus, i s´interessa per la vida a l´estranger.

-Aquesta regió oblidada pel poder central, de fantàstics paisatges, rius, cascades, llacs color turquesa, glaciars i fiords, i que alberga una de les reserves d´aigua dolça més grans del planeta, està greument amenaçada. La multinacional Hispano-Italiana Endesa i el grup Xilè HidroAysén, projecten la construcció d´embassaments a gran escala, que afectarien a 12 rius de la regió. Per una banda Xile necessita l´energia proporcionada pels embassaments, però per altre banda la seva construcció destruiria la meravellosa bellesa Patagònica, i transformarien una de les zones salvatges més fantàstiques del món, en una màquina industrial. Per si de cas, convé visitar la zona com més aviat millor. Per a més informació www.patagoniasinrepresas.cl