dies de viatge

398 dies de viatge

dissabte, 10 de desembre de 2011

BENVINGUDA XILENA

Tal hi com estava previst, a Santiago ens varem trobar amb la Barbara, i quasi sense adonar-nos que havíem aterrat, ja estàvem dintre el cotxe amb en seu xicot en Pablo, direcció la Serena, per passar el cap de setmana a casa dels seus pares.
Allà varem tenir el primer contacte amb la calidesa Xilena, de la qual ja ens n´havien advertit, però els dies passats a la Serena, van superar les nostres espectatives. La Carmen i en Julio ens varen acollir a casa seva com si fóssim de la família, i des d´aquí aprofitem per donar-los les gràcies pel cap de setmana tan fantàstic que varem passar.
El segon dia la Barbara i el Pablo tenien un casament, i nosaltres vàrem aprofitar per anar a visitar la Vall de Elqui.


Vàrem anar amb bus fins a Pisco Elqui, una població ubicada a la vall, perfecte per explorar la zona, i a partir d`allà després de veure com l´únic bus direcció Horcón, passava per davant nostre sense poder reaccionar (putu Jet lag…), només ens quedava la opció de fer dit, sota us sol que espetegava les pedres.
Al cap de 10 minuts ens va carregar el primer cotxe, i allà mateix quan encara no portàvem ni 24 hores a Xile, i estàvem encantats amb la rebuda que havíem tingut a casa els pares de la Barbara, el destí ens va sorprendre encara més.
Ens va carregar el Jaime i la Isabel de Santiago i que eren allà perquè havien vingut a visitar als pares de la Isabel. Quan encara no feia 10 minuts que els hi estàvem fent 5 cèntims del nostre viatge, ja ens estaven convidant a compartir el dinar amb la família, i nosaltres varem acceptar.
En aquella casa ni tant sols es van immutar quan vàrem aparèixer nosaltres com a convidats sorpresa, semblava que ens esperessin, hi havia espai a la taula de sobra i menjar per tothom.
Compartint un dinar boníssim, vam passar el dia, amb aquesta amabilíssima família, que ens van ensenyar tota la finca situada en aquesta vall coneguda per la seva energia geomagnètica, i ens varen explicar que havien comprat aquestes fèrtils terres (“Viña Ester”), perquè el pare s´havia proposat produir-hi el millor vi del món, que va ser el que vàrem veure durant el dinar i que no sabem si serà el millor del món, però us podem assegurar que ens va transportar directament cap a casa. Des d´aquí els desitgem que es faci realitat el propòsit que tota la família viu amb tanta il-lusió, i donar-los les gràcies per compartir amb nosaltres les seves intimitats. Salut!!!
A l´endemà varem tornar a Santiago, per estar-hi només unes hores i agafar el bus nocturn que ens portaria fins a Pucón.
Aquests dies també ens han servit per endinsar-nos de ple en la cultura Xilena no només a través del la seva gent, sinó a través del seu idioma. Tot i que parlen Espanyol, els xilens usen molts “Xilenismes” (poca conya que a vegades no els entenem): Carretear-sortir de festa, pistolear-timar, es un cacho-és una llauna, irse al tiro-anar de dret, sipo (si pués)-si doncs, cabro-noi, cachay?-entesos?, guagua-nadó, i moltissimes més….ah!!! i girigall-girigall, aquesta ens la sabíem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada