RUTA DELS 7 LLACS...I UN VOLCÀ

Argentina ens va rebre amb una de les seves millors cares. Quan es passa la frontera Xileno-Argentina pel pas Mamull Malal, en un dia clar, durant bona part de la travessa, t´acompanyen les fantàstiques vistes del Volcà Lanin, tutoria del qual comparteixen aquests dos països.

Després d´una parada tècnica a San Martín de los Andes, la idea era arribar fins a Villa la Angostura, per la famosa “ruta de los 7 lagos”. Ambdues localitats són molt turístiques, amb típiques construccions de poble de muntanya, però a lu piju, amb centres d´esquí, restaurants i hotels de categoria, i moltes activitats per realitzar a l´aire lliure, com navegacions pels llacs, rafting, equitació, senderisme i ascensions a miradors i cims.

La ruta pels llacs glacials, amb els Andes de teló de fons, i cada un de color i formes diferents, és un dels destins més coneguts d´Argentina, amb turisme nacional i estranger per igual. Quan diuen 7 es refereixen als principals (Hermoso, Villarino, Falkner, Traful, Espejo, Correntoso i Nahuel Huapi), però n´hi ha més, i a cada racó del recorregut vas trobant al costat dels llacs més grans, diferents rius i llacunes més petites. Nosaltres si hem de ser sincers no el vam gaudir al 100%, el dia no va acompanyar, i a mida que ens acostàvem a Villa la Angostura, començaven a fer-se patents els efectes de l´explosió del Volcà Xilè Puyehue, del qual ja ens n´havien parlat a San Martín; l´aire començava a estar més carregat, les vistes més espesses, i les vores de les carreteres més grises. 

El Puyehue, va despertar el 4 de Juny d´aquest any. Amb la primera erupció van caure en el poble de Villa la Angostura, en el costat Argentí, entre 30 i 35cm de cendre, i en el pas internacional Cardenal Samoré (a 40 Km d´aquesta població, i a 5 del volcà) fins a 50cm. Des d´aleshores el volcà escup cendra quasi diari, creant una columna de fum que va de 1 a 10 km d´alçada, que es pot veure a kilòmetres de distància i que converteix l´aire en irrespirable, deixa el cel totalment tapat, provocant la desesperació d´aquesta població, que viu totalment a mercè del volcà.

Després de més de 6 mesos, els treballs de retirada de la cendre i de camions cisterna remullant les carreteres no s´aturen. A Villa la Angostura, que viu pràcticament del turisme, l´afluència de viatgers ha baixat en picat, no saben si l´any que ve hi haurà temporada d´esquí, el poc bestiar que tenen es mor perquè ingereix la cendra quan es menja l´herba dels prats, i molts dels seus habitants per la por, i per la incertesa està marxant. La cendra és molt corrosiva,i rovella tot el que toca, i no s´els dona informació de com pot afectar a la salud. Marxen entre 40 i 50 famílies mensualment, i dels 11.200 habitants que eren fa 6 mesos, ara en queden 6 o 7000.

Contra tot pronòstic a l´endemà de la nostra arribada, el dia va despertar assolellat i clar, i nosaltres vàrem aprofitar l´avinentesa per pujar al Cerro Bayo (1.782m), que fa de balcó panoràmic a tota la zona dels llacs. Quan érem a dalt, la nostra sorpresa va ser trobar-nos de cara, no només amb les vistes que abarquen per complet, la joia de la corona de zona, el llac Nahuel Huapi, de 500 km2, amb la illa Victòria, el cim Tronador (3.554m) i la Península de Quetrihué al seus voltant, sinó que també varem topar amb unes vistes espectaculars del virulent volcà Puyehue, que inusualment el vent havia fet canviar la trajectòria de la cendra que escup.

Seria bonic pensar, que els hem portat la bonaventura…



Actualitzem apartat fotos i vídeos.