dies de viatge

398 dies de viatge

diumenge, 25 de desembre de 2011

ILLA DE CHILOÉ

Aquesta zona inclou, Illa Grande de Chiloé, la més gran de Sud-Amèrica després de Terra de foc, amb 180Km de llargada i 50Km d´amplada, i quasi quaranta illes menors. La geografia trenca amb la resta de Xile, sense altes muntanyes, i amb petites i sinuoses valls, cobertes de color verd intens.
El poble “Chilote”, costa de definir, però perquè ens entenguem tots direm: Que és com si fossin nascuts entre Blanes i Cadaqués…a aquest poble mariner, acostumat al clima plujós, se li nota que viu amb cert aïllament de la resta del país, i inclús a vegades, desapareix la cal-lidesa a la que Xile ens te acostumats. Els motius principals que ens porten fins aquí són els pingüins i el Parc Nacional.

A uns 20Km d´Ancud, hi ha una petita caleta de pescadors, en una bonica badia davant del monument Natural dels Illots de Puñihuil. Aquest és l´únic lloc de Xile on nien justes dues espècies de Pingüins: El Magallanic (que normalment es troba al Sud) i el de Humboldt (que normalment es troba al Nord).
Aquestes dues espècies viuen juntes però no es barregen. Primer arriben els mascles, que construeixen el niu, i esperen a que arribi la femella. El mascle és l´encarregat de incubar els ous, i després entre tots dos s´encarreguen d´alimentar les dues cries que tenen, per finalment només tirar endavant a la més forta, i deixar morir a la més feble. Els pingüins són monògams, i la seva història d´amor és entranyable: Any rere any, la mateixa parella es retroba. Si el mascle es mora, la femella busca una altre parella per a tirar l´espècie endavant, però si es mora la famella i no apareix, el mascle es mora de pena.
Tot i la pluja, la sortida va ser formidable, vàrem veure els pingüins, i de regal… Un llop marí i una nútria.




En aquesta zona es pot trobar marisc a molt bon preu. Passejant pel centre d´Ancud vàrem trobar per casualitat el mercat municipal. Aquí es pot menjar al moment i amb condicions higièniques sota mínims, ostres a preu de ganga. 15 ostres per 1000 pesos (1 euro i mig) no ho buscàvem, però ja qui érem, no vàrem deixar perdre la oportunitat.


A la illa de Chiloé, existeixen nombroses esglésies, que pertanyen a l´anomenada escola Chilota, declarades patrimoni de la humanitat a l´any 2000. En vàrem veure algunes d´elles però no eren el nostre principal objectiu. La seva construcció a base de “tejuelas” (tauló de fusta de “alerce” en perill d´extinció, i que ja no es pot utilitzar per a la construcció), era utilitzada també, en la construcció de cases, que nosaltres vàrem veure a Ancud i Curaco de Vélez. Les diferents maneres de tallar l´extrem visible de les “tejuelas”, originen boniques i singulars textures, en les façanes de les cases, que no tan sols trobem a Chiloé, sinó a gran part del Sud de Xile.


En aquesta mateixa illa també hi ha el PN Nacional de Chiloé, que ens hagués agradat conèixer, però malauradament vàrem marxar farts de la pluja, que ens va fer fora de Chiloé, abans del que haguéssim volgut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada