SOM ELS REIS DE LA CARRETERA, FEM ARRIAR LA VAN DE VALENT....

Amb la Camper-van, hem descobert una manera de viatjar que ens encanta, la sensació de llibertat és total, mengem, dormim i parem on ens ve de gust. No es podria dir que ve equipada amb tot tipus de luxosos detalls, però a totes les mancances, hi hem anat trobant sol-lucions.

Amb ella ens hem estalviat uns calerons en càmpings, ideant tota mena d´excuses i mètodes, per a esquivar rangers, policia i aborígens!!! Menys un dia a Alice Springs, que una amable parella de rangers, ens va venir a picar la furgoneta a les 5 del matí, per a informar-nos, que dormir al carrer era il-legal i perillós i que fotéssim el camp d´allà, la resta de dies, que hem dormit en Parcs Nacionals i petites poblacions, ens n´hem sortit prou bé.

Tot s´ha de dir, existeixen zones on està permès dormir gratuïtament, però no solen quedar en llocs gaire estratègics.

El no dormir en un càmping, te els seus inconvenients. A la furgoneta, no et pots dutxar, ni carregar les bateries dels aparells el-lectrònics, i per cuinar hi teníem un fogonet de gas, que amb prou feines escalfava l´aigua del cafè. Austràlia però, està molt ben equipada per donar sol-lucions a aquests petits contratemps.

Per la dutxa hem utilitzat diferents sistemes: Pel camí hem trobat rius i llacs (sense cocodrils), aigües termals (gratuïtes), alguns càmpings poc vigilats, per entrar tranquil-lament, dutxar-se i tornar a sortir, i sinó a primeres hores del matí, els banys públics dels pobles, sempre impecables. Normalment no hi havia dutxes, però teníem el pot de cuina… i mandi!!! Que d´alguna cosa ens havia servit viatjar per Indonèsia.

Per la cuina ha sigut molt més fàcil, molts Parcs Nacionals, i àrees de descans de les carreteres, tenen zones de pícnic, amb taules i moltes d´elles equipades amb cuines i barbacoes de gas, per utilitzar gratuïtament.

Pel que fa a les bateries, les hem carregat d´incògnit en els bars, en els endolls dels assecadors de mans dels banys públics, o en els passadissos de les zones comuns dels centre comercials. Sempre hi ha un endoll despistat!!!

A més ens encanten els missatges que conté, aquest petit univers de 4 rodes, que van des de la llista dels personatges de lost, sentiments i sensacions d´altres viatgers, passant per consells de la pròpia companyía…

I fins i tot, missatges per la nostra estimada policia. Un senyor Alemany, ens va preguntar si sabíem el que volia dir, el missatge que portàvem escrit al darrere de la furgoneta, nosaltres vàrem contestar que no. Es va posar un dit a la boca, va xuclar i després es va assenyalar l´entrecuix; A qui no li quedi clar, que utilitzi el traductor de google…

Pel que no vam trobar sol-lució, va ser per les emprenyadores mosques, vam idear sol-lucions més o menys exitoses, però no podíem evitar, que intentessin entrar a orelles, boca, nas i ulls.

Veieu en Joan, intentant relaxar-se davant d´un paisatge meravellós, amb una estona de lectura…

Per totes les situacions, en aquesta vida, sempre ens quedara una cançó de J.M Serrat.

“Vosotras las familiares, inevitables golosas, vosotras moscas vulgares, evocais todas las cosas”…

Comencem apartat fotos Austràlia

KAKADU NATIONAL PARK

Des de Darwin i amb la nostra camper van, vam anar cap a Jaribu, que és el principal centre de serveis del PN Kakadu. Aquí vàrem començar a descobrir, com d´estranys ens resulten els pobles del Nord d´Austràlia; llargues i amples avingudes, cases baixes prefabricades amb jardí, ni un bloc de pisos, tot net i enjardinat, espais per pícnics cuidadíssims, lavabos públics nous i nets, un bar, un súper, una gasolinera i una escola, tot un conjunt més semblant a un parc temàtic que a un poble, i tot per a 1100 habitants, o 450 o 100. La intenció era estalviar-se els càmpings i la cosa prometia…a partir de les 7 de la tarda, no queda ningú pels carrers. Bé, a aquella hora no queda ningú blanc, els pobles com si d´un túnel del temps es tractes, tornen a ser territori aborigen, que beguts i drogats, passen els vespres, barallant-se i cridant-se els uns als altres. Tret d´algun que ve a saludar-te  i marxa, no sembla que vulguin relacionar-se, la majoria quan ens veuen, simplement passen de llarg.

Kakadu, designat patrimoni mundial per la Unesco, és el Parc Nacional més gran d´Austràlia, amb una gran varietat d´hàbitats, i fauna molt diversa, que inclou cocodrils d´aigua salada, molt fàcils de veure a Cahill´s Crossing. Mica en mica ens anem familiaritzant, amb el fet de que a qualsevol toll d´aigua, hi poden haver-hi cocodrils, així doncs, millor no precipitar-se, abans de posar els peus en remull.

El parc l´administren conjuntament, Parks d´Austràlia i els propietaris tradicionals: Els Bininj al Nord i els Munggoes al Sud, que porten vivint al Kakadu almenys 50.000 anys. Bona part del Kakadu, és terra aborigen cedida al govern pel seu ús. Més del 80% és bosc de sabana, amb més de 1000 espècies de plantes, moltes de les quals utilitzen els aborígens com a aliment i medicina. Aquest parc posseeix un dels conjunts d´art rupestre més rics i accessibles d´Austràlia, com Ubir o Nourlangie. Pels aborígens de la zona, aquests jaciments constitueixen una font primordial del saber, i com que no tenen historia escrita, equivalen als seus arxius.

Aquí vàrem passar els dies, entre pintures rupestres, billabongs com els de Bang Bang i Yellow Water, i cascades com les de Maguk, amb un petit llac, on resulta que als cocodrils no els hi agrada nedar…bé almenys durant l´estació seca, perquè durant la humida si que n´hi ha…bé, a vegades durant l´estació seca s´en cola algun, però no te importància, el recol-loquen i ja està... Així doncs, durant l´estació seca t´hi pots banyar, peeeeeeeeeeeero…sota la teva responsabilitat. Com sempre, tant organitzats, hi ha un panel informatiu, que t´ho explica tot, molt detalladament. Així que…vosaltres us hi heu banyat?, doncs nosaltres tampoc!!!

Aquí al Kakadu, vàrem descobrir el que a estones, es faria, desesperant, desquiciador, insuportable!!! Les mosques!!! Si no fos perquè ja tenim una edat, més d´una vegada en haguéssim posat a somicar com a nens petits.

Actualitzem i acabem secció, fotos Indonèsia.

PRIMERES HORES A AUSTRÀLIA…”A robà carteraaaaaà!!!!”

Després de 4 horetes de vol + canvi horari + recollida d´equipatge, a les 5 del matí i mig adormits, ja érem a Darwin.

El primer món (??), ens va despertar, a base de clatellades: Bus Aeroport-Darwin centre 13 AU$ p/p, un café “aigua-xirri” i sandwich de dues llesques amb formatge 9 AU$, dormir en habitació compartida 25 AU$ p/p, connexió a internet 2 AU$ mitja hora (de bars amb wi-fi il-limitat, a canvi d´una coca-cola, res, això ja no és Àsia), una pizza 20 AU$, un paquet de Marlboro 18 AU$ (ja havíem carregat a Indonèsia), un cafè “expresso”, com els nostres vaja, 4 AU$, un bitllet de bus Darwin-Alice Springs (d´acord són 1498Km)…500 AU$!!!, excursions per a visitar la gran quantitat de Parcs Nacionals que hi ha a Austràlia, a tall de 120-150 AU$.

Les distàncies a Austràlia son enormes, però a més quan arribes a una ciutat principal, després encara hi ha 100-200-300-400 Km o més, per a arribar al lloc en qüestió. Així doncs si no tens transport propi, és difícil lliurar-se dels Tours organitzats.

Necessitàvem sol-lucionar transport, menjar i dormir, i a aquest ritme de preus, després d´Austràlia ens vèiem a casa. No ho vam dubtar ni un instant, la sol.lució va ser el que es convertiria en el nostre bus, el nostre llit i el nostre restaurant, durant els propers 14 dies.

Dels preus desorbitats d´Austràlia ja ens n´havien advertit, i pel que fa a les distàncies només cal mirar els números. En algun moment ens vàrem plantejar eliminar Austràlia de la nostra ruta, però després de llargues discussions, varem decidir que era una llàstima passar-la de llarg. Vàrem decidir passar-hi només 21 dies, ho sabem, una quantitat de dies ridícula per a un país tant gran.

Podíem rebentar el pressupost, volant d´una punta a l´altre, veient les 4 icones més significatives d´aquest país, sense quasi posar-hi els peus a terra (no ens venia de gust), i ens encantaria fer tota la costa Est, i anar a veure la gran barrera de corall, però donat que no hi ha ni temps ni pressupost, i que es podria dir que portem 3 mesos d´escull en escull de coral, ens hem decantat per recórrer els Territoris del Nord, de Darwin fins a Alice Springs.

Aquest territori, amb una extensió de 1.349.129 Km2, està farcit d´espectaculars Parcs Nacionals, i a més hi ha una cosa, que ens feia especial il-lusió des de que vàrem sortir de casa; L´aventura de creuar per carretera, les terres inhòspites de l´Outback Australià.

La resta de dies els dedicarem a Sydney i els seus voltants.

En menys de 24 hores, ja vàrem veure 3, de les típiques estampes Australianes: Cocodrils en forma de bota als peus dels Australians, cangurs, i molts!!! Morts a les vores de les carreteres, i aborígens (que sembla que els anomenin així, perquè indígena seria massa fàcil de confondre amb indigent), bruts, alcoholitzats i drogats deambulant pels carrers. Era del tot desalentador, però confiàvem que en pocs dies, canviarien les nostres primeres impressions.

KELIMUTU, DIES DE COMIATS (Nusa Tenggara)

Moni és un petit i tranquil poble de muntanya, de clima fresc, i envoltat de camps d´arròs, que fa de porta d´entrada al Parc Nacional del Kelimutu.

Per gaudir de les fantàstiques vistes als tres llacs volcànics que havien de ser cada un d´un color diferent, una vegada més, ens va tocar matinar. Normalment un és de color turquesa, i no canvia mai de color, i els altres adopten diferents colors entre tons de groc, taronja, vermell i marró. Es creu que minerals en dissol-lució, són els responsables del constant canvi de colors.

Nosaltres els vàrem trobar només de dos colors, dos d´ells de color turquesa i un altre de color negre. Durant l´època de pluges el procés de canvi de color es pot accelerar de tal manera que els llacs poden canviar de color d´un dia per altre. Va ser per això i perquè amb un dia d´aixecar-nos a quarts de 4 del matí, no en vàrem tenir prou, que a l´endemà vàrem repetir, per veure´ls exactament del mateix color…!! Igualment, l´espectacle de veure sortir el sol pel cràter Occidental del Kelimutu, el tornaríem a repetir 100 vegades més.

El Kelimutu és sagrat pels seus habitants. La llegenda diu que les ànimes dels morts van a parar a aquests llacs: Els joves al càlid Tiwu Nuwa Muri Koo Fai (el turquesa), els vells al gèlid Tiwu Ata Polo (el marró), i els que s´han portat malament al Tiwu Ata Mbupu (el negre).

A Moni, hi vàrem viure moments, en els quals, deixant de banda que viatjant veus paissatges impressionants, temples antiquíssims, exòtiques cultures, curiosíssims sistemes de vida, etc… per sobre de tot la grandesa del viatjar, recau en les experiències que acumules.

Allà vàrem coincidir amb molta de la gent que havíem conegut durant el viatge, amb qui vàrem   compartir durant 3 dies, sortides al Kelimutu, sopars, xerrades i arak. Després, cadascú va seguir el seu camí; En Julien cap a Timor, l´Anna i en Cèsar cap a Dili direcció Austràlia, la Barbara i en Jean cap a Alor, l´Emilie i l´Spyros a Tailàndia, i la Kari i la Karin de tornada cap a Arizona. A tots vosaltres, companys: BONS VIATGES!!
Amb la Kari i la Karin, encara ens va tocar viure l´últim petit contratemps a Indonèsia, quan ens van cancel-lar el vol Ende-Denpasar, 3 hores abans de la sortida de l´avió, (que estrany a Indonèsia!!!!). Passats els primers moment de nervis (nosaltres teníem vol Denpasar-Darwin a l´endemà), ens vàren aconseguir un vol pel mateix dia, via Kupang, on i varem passar la nit (que no sigui dit que no hem estat a Timor) i l´endemà Kupang-Denpasar, 4 horetes abans d´agafar el vol que ens portaria a Darwin, Austràlia.

Tanquem així, dues etapes en una, deixem Indonèsia i ÀSIA, després de 5 mesos i mig. L´últim vespre a Moni, comprant tabac en una cabaneta de bambú, amb una bombeta que penjava del sostre que amb prou feines il-luminava els escarbats que passejaven per sota el mostrador, vàrem prendre consciencia que deixàvem enrere, molt més que un continent. Tot allò que ja formava part de la nostra quotidianitat, canviaria en unes poques hores.

Ens emportem tants bons records d´aquests últims mesos, que a vegades tenim la sensació de no poder pair-los a temps; La cultura, l´amabiliatat de la seva gent, tant paisatges inoblidables, el ritme, el clima, el menjar, i els preus!!!....(Austràlia ens te acollonits). Tot plegat, ha convertit Àsia en una segona llar, a la qual li guardarem per sempre més, un raconet en el nostre cor.

I de moment, cap a Australia hi falta gent…Fins aviat!!!

POBLATS TRADICIONALS I AIGÜES CALENTONES (Nusa Tenggara)

La següent destinació va ser Bajawa, ciutat base per a explorar els poblats tradicionals que hi ha als seus voltants, i que estan habitats per més de 60.000 Ngadas i on hi ha també rius d´aigües termals, que per nosaltres van suposar el primer bany d´aigua calenta, des de no recordem quants mesos enrere.

Aquí vàrem tornar a coincidir amb en Julien, l ´Emilie i l´Spyros, amb els quals varem llogar una moto per anar a visitar els poblats de Bena i Wogo, que són els més tradicionals de la zona, amb bonics ngadhus i bhagas, típiques cases sobre pilars de fusta amb alts sostres de palla, i estructures megalítiques.

I Algun que altre parent de l´Eduard Ponset, també… (chiiiiiiiist!!!)

Tot i que han arribat als poblats certes comoditats modernes com l´electricitat, les velles creences animistes persisteixen i la majoria dels Ngadas practiquen una barreja d´animisme i cristianisme. Adoren a Gae Dewa, un déu que uneiX el Dewa Zeta (el cel) i la Nitu Sale (la terra). Símbols evidents de que continua la tradició son els parells de ngadhu i bhaga, que encara hi ha als poblats. El ngadhu (mena de para-sol amb la teulada de palla), simbolitza el mascle, i la bhaga (caseta en miniatura amb teulada de palla), simbolitza la femella, i cada parell s´associa a una certa família dintre d´un poblat.

També estan vigents els ritus per a la fertilitat de l´agricultura, així com les cerimònies que commemoren el naixement, la mort o la construcció d´una casa.

A Bajawa ens vàrem retrobar amb l´Anna i en Cèsar, amb els que havíem tingut una fugaç trobada al PN Bromo (http://www.sentintelmon.blogspot.com/).

Aquesta vegada, sense presses i acompanyats per un dia de pluja, vàrem compartir llargues xerrades sobre existència humana, plantejaments de vida i experiències viatgeres, per arribar a la conclusió que viatjar val la pena, només per a conèixer gent com vosaltres.

Ens vàrem acomiadar, però només per un dia, a l ´endemà ens retrobaríem a Moni, per anar a visitar el PN Kelimutu i els seus llacs de tres colors. (o dos…)