dies de viatge

398 dies de viatge

diumenge, 5 de juny del 2011

“CUENTUS XINOS”

-Els Xinesos, són d´allò més horteres. Els hi encanta les coses brillants,sobretot les “lentejuelas”, vestits amb farbalans, i colors cridaners, són capaços d´agafar un pobre gosset  i tenyir-lo de color rosa, o pintar-li les ungles… (su juru!!!).

-En general són molt “catxondos” i riallers. (el que no és així te una mala llet que no s´aguanta ni ell).

-Viatgen moltíssim pel seu país, els llocs turístics estan plagats de Xinesos (la resta també, clar…volem dir que hi ha més Xinès que Occidental fent turisme), i les places de tren (això que no és temporada alta) van buscadíssimes.

- Mengen pels descosits, no saben seure a taula i demanar un plat per cap. Els plats són per compartir i fins que no omplen la taula de menjar, no paren de demanar. La majoria de vegades no s´ho acaben…

- Són molt amables i t´ajuden molt. La majoria no te ni idea d´Anglès, però tenen molt bona voluntat. Els hi encanta preguntar-te d´on véns, saludar-te amb un bye bye, i si tu els contentes amb un Ni-haooo (Hola) es posen molt contents, si quan et pregunten d´on véns, els contestes Shipanya, ja flipen!!!! (diem Espanya, perquè després d´uns quants intents frustrats, hem acceptat que no tenen ni idea d´on és Catalunya).

- Els llargs viatges en tren, on anem en vagons plens de Xinesos, han estat moments on ens hem pogut relacionar molt amb ells. Com que saben que no entenem res, ens ajuden alhora de trobar el seient, o entendre el que ens vol dir el revisor, o ens diuen on es toca baixar.

- No saben donar petons, si hem intentat ensenyar a algú que a Catalunya ens saludem fent-nos dos petons (la cosa més fàcil del món, no?, un nen petit ho sap fer), ells es mostren tant patosos i incòmodes, com nosaltres la primera vegada que provem de menjar amb “palillos”.

-Semblen molt més joves del que aparenten, una noia de 30 anys, sembla que en tingui 20, no només pel físic, sinó pel caràcter. Si els hi fas alguna pregunta directa són molt tímides, i es comporten com si tinguessin l´edat del “pavo” permanent.

-A Xina hi ha motos elèctriques per tot arreu. Com és que poden envair (i rebentar) tots els nostres mercats, amb tota mena de productes produïts a Xina, i de moto elèctrica no n´arriba cap?? Sospitós no? Després ens fa anar a 100Km per l´autopista per no contaminar, i tots els nostres polítics s´apunten al discurs d´un món verd millor…
-Els nens petits van sense bolquers. Porten un pijama amb una obertura al cul. El que no em vist encara, és el que passa, quan el nen entra en acció (no se si ens expliquem…)

-La majoria d´ells no creuen en cap religió, ni tenen cap déu. (El comunisme va ser una de les coses que va intentar eradicar, recordeu allò de: “La religió és l´opi del poble”).
Així doncs el seu deu són els calers, només pensen en produir, i fer-se rics. Hi ha molt de nou ric, i el que ho és, ho és molt!!! i li encanta aparentar, porta un Rolex, anell de diamants i un cotxàs.
Però quan baixa del seu Bentley, Rolls Royce o Ferrari és capaç de tirar un mega-gargall a terra, i quedar-se tant ample, o posar fundes de plàstic al cotxe perquè no es facin malbé els seients de pell…

- Tot i que les campanyes televisives, han aconseguit canviar una mica els costums, molts segueixen escopint a tot arreu. No només al carrer, si estan a la feina, el tiren a la paperera, per exemple. N´hem vist dintre un ascensor, o en els passadissos dels centres comercials…

-Xina és escandalosament barata. Perquè us en feu una idea, un paquet de Cleanex costa 1 Iuan (10 cèntims d´euro), i un bitllet senzill al metro de Shanghai 3 o 4 Iuans (30 o 40 cèntims d´euro), un paquet de tabac 8 Iuans, un bitllet de bus per fer 60 Km, 18 Iuans (1.8 €), un àpat al carrer per dos persones, entre 15 i 30 Iuans (1.5€ i 3€), i això que som occidentals i segur que moltes coses les paguem més cares que un Xinès. Si vols hotels i restaurants, a preus i estil occidentals, també n´hi ha.

- S´esta construint desmesuradament. A Xina es consumeix un terç del ciment que es produeix a tot el món, i els “andamios” encara són amb canyes i lligams de bambú.

- A Xina hem vist els lavabos més inhumans que hem vist mai, (i n´hem vist….). Un graó per sota del WC a la turca, habitual a tota Àsia, són: divisions tipus cabines, fins aquí normal, com qualsevol lavabo de centre comercial o aeroport, però amb una única canal amb pendent a terra que travessa totes les cabines. Així doncs si no et poses a la última, en veus de totes mides i colors.

3 comentaris:

  1. Ai nens que bé, menys pels WC... a veure si el cap de setmana que ve ens veiem per l'skype!! Mooooolts petons!!! Per cert, la propera visita on és? Aleeeeee siauuuuuuu!!!

    ResponElimina
  2. Molt bé Plademunt!!! He començat a llegir i m'he sentit com si fos a la Xina amb vosaltres; ara, de tant realisme, he acabat blanca com la llet i amb unes "vasques" q t'hi cagues!!! Seràn porcs els cabrons!!!! El canal de "la mancha" del WC m'ha girat l'estómac, però els gargalls a l'ascensor i a la paperera m'han matat!! De veritat..." una gente digna damirá"
    Un ptó a tots dos!!! Muuuuaks

    ResponElimina
  3. Vejam, ja sé que portar un blog al dia pot arribar a ser un conyàs quan estàs viatjant. Però volem notícies més sovint!! La lliçó dels lavabos i l'escopir ja me l'he après! Apa, un petonàs per tots dos i continueu disfrutant!!

    ResponElimina