MINORIES ÈTNIQUES DE YUNNAN

La última etapa Xinesa, la hem passat al Sud-oest, a la província de Yunnan fronterera amb Tibet. Aquesta zona, és una de les zones menys desenvolupades de Xina, i ens ha permès desintoxicar-nos de les grans ciutats.

Lijiang i el seu casc antic, Patrimoni de la humanitat i els pobles del voltant com Baisha i Shuhe bressol de la minoria Naxi, juntament amb Dali i els pobles del voltant del Llac Erhai Hu , habitats per la minoria Bai, ens han permès fer-nos una idea de la vida rural Xinesa.

Finalment hem de renunciar al Tibet. Les condicions per travessar fronteres entre països asiàtics en general, solen ser complicades, sobretot per terra, poden canviar d´un dia per altre, depenent del panorama polític del moment. La frontera entre Xina i Tibet és especialment delicada. Hi ha períodes de més o menys permissibilitat, el govern decideix, qui entra, com entra i quan entra, bàsicament, segons com bufa el vent, i a nosaltres ens ha tocat, deixar-ho per una altre vegada, resulta que ara han decidit no deixar entrar cap turista fins el 25 de Juliol. És per això que vàrem voler apropar-nos al poble “Tibetà” de Shangril.la, a la frontera amb el Tibet, on hi ha el monestir de Ganden Sumtseling Gompa, que és el centre més gran de la secta budista lamaista fora del Tibet. Aquí ja s´aprecia més fervor religiós.

Shangril.la, suposa un exemple molt bèstia del que Xina està fent amb el Tibet; amb l´afany de modernitzar tot el país, a corre-cuita i amb l´excusa de “desenvolupem el Sud”, està destruint indiscriminadament aquesta cultura. La ciutat es composa d´una part antiga de carrers amb llambordes i construccions de fusta tradicionals, habitada majoritàriament per Tibetans, i just al costat una ciutat prefabricada d´avingudes amples, comerços, hotels, restaurants i blocs de pisos, tot nou de trinca.

 El noi que ens va llogar les bicis, ens deia, mirant de reüll i en veu baixa perquè no el sentís ningú: “La culpa de tot això la tenen els Xinesos, vénen de totes les províncies de Xina, amb els seus diners i construeixen aquests edificis tant alts (ens assenyalava un bloc de 3 plantes), només fa 5 anys, aquí la majoria érem Tibetans, ara només en som un 10%, jo sóc de Lhasa (capital de Tibet), i allà estan fent el mateix…”

Per més que s´hi fessin les olimpíades al 2008, i demostressin a tot el món que era un país modern i capaç, que el comunisme es més tou, i que el país s´està convertint en exemple de creixement econòmic; El fet de que avui dia tinguin el 10% de les pagines web vetades (les entrades del bloc ens les pengen des de Catalunya, perquè des d´aquí és impossible accedir al blogspot, gràcies Xevi), i l´extrema vigilància, de la plaça Tian´anmen perquè ningú se li acudeixi demostrar el més mínim desacord amb el règim, demostra que tenen un llarg camí per recórrer, almenys en quan a llibertat d´expressió.

Actualitzem secció fotos (23/6/2011)