Avui deu fer uns 39 dies que vàrem marxar de casa, que coincideix exactament amb els dies, que ha tardat en Joan, a dir-me que estava fins els putus collons de la motxilla. Que ell es comprava una tròlei!!!! o s´en tornava a casa. Davant d´aquesta amenaça, hem hagut de prendre mesures dràstiques.
Per no tancar portes d´entrada, m´ha convençut per anar a donar una ullada sobre el terreny. Després de dues voltes, n´hem trobat unes de puta mare, per 35€ totes dues (made in Xina, és clar....) una ganga, no ens hi hem pogut resistir, hem sucumbit als seus encants automàticament.
Amb molta pena, ens hem hagut d´acomiadar de les nostres velles motxilles, que tant bé s´han portat en els viatges anteriors, però havíem de triar.
Es que ja no tenim edat…i si s´han inventat les tròlei amb tires per penjar-te-les a l´esquena, deu ser per alguna cosa no??!!
Sabem perfectament el esteu pensant, som uns “motxilleros de pacutilla”, però ara sí:
EL VIATGE, VA SOBRE-RODES!!!
Jajajajaja pobret meu el k ha d'aguantar......petonets als 2guapooooos!!!!
ResponEliminaJa ja ja ja!!! Té una pasciència de sant pobret! Ensenya-li les dents Juanitu!
ResponEliminaUn ptunarru guapus!