TRIO DE METRÒPOLIS

Acaba el nostre periple per mega-urbes, super-poblades, hiper-contaminades i farcides d'Edificis ultra-moderns, palaus, temples, patrimonis de la humanitat, i Xinos, Xinos i més Xinos!!!!

SHANGAI, (20 milions hab.) No és equiparable a les històriques Beijing o Xi´an, però és el model de ciutat Xinesa moderna. Tot i els esforços del govern, perquè Shangai es converteixi en la principal frontera Xinesa, restant protagonisme a Hong Kong (ex-colònia Anglesa), aquesta ciutat, amb el doble de gratacels que Nova York, i amb una façana urbana increïble (construïda a corre-cuita a la zona de Pudong), li manca el carisma de Hong Kong, o potser es perquè l'hem conegut en segon lloc, (o no....).
Tot i així te alguns racons bonics, per perdre-s´hi caminant com ara: El bund (carrer d’edificis monumentals, amb les millors vistes de la zona de Pudong), East Nanjing Road (avinguda comercial de botigues de luxe), la Plaza Renmin, La concessió Francesa (amb les cases Shikunmen), la ciutat antiga, Jardins Yuyuan (exemple de paisatgisme Ming), i la zona de Pudong, amb la psicodèlica Torre de la perla d'orient, o la Torre Jinmao (l'edifici més alt de la Xina, amb 87 plantes). Tot això entre museus, sales d'Exposicions i temples.

BEIJING, (15,2 milions hab.) Beijing va ser reconeguda de l´Agencia Espacial Europea, com la ciutat amb els nivells de diòxid de nitrògen més alts del món. Diuen que respirar l´aire de Beijing pot equivaler, a fumar 70 cigarrets al dia.

Tot i la ràpida transformació desde els jocs olímpics 2008, aquesta ciutat amb grans avingudes i edificis amb pudor de nou, ha aconseguit conservar temples i edificis de la seva època imperial, de visita imprescindible, com la Ciutat Prohibida, el Parc del Temple del Cel, El palau d´estiu, i la Gran Muralla.

Mao Ze Dong va dir: “Qui no ha pujat a la Gran Muralla, no és un home de veritat”, o sigui que noies, comenceu a plantejar-vos alguna pregunta…

Altres atraccions són la Plaça Tiananmen (l´espai públic més gran del món), sota la mirada atenta del “Gran Timonel”, i els Hutong.
Els Hutong, són barris tradicionals, de cases d´una planta, patis urbans, i carrerons estrets. Tot i que n´han desaparegut molts, per l´afany de construir una ciutat moderna, encara hi viu una quarta part de la población de Beijing. Molt d´ells no ténen ni bany a dintre les cases, així doncs, abunden els banys públics a la ciutat. Això fa que els Hutong siguin molt fàcils de localitzar, només cal tenir un bon olfacte.
La manera més còmode i divertida de recórrer la ciutat, és amb bicicleta. A quasi, tots els carrers hi ha un carril bici, i a les grans avingudes, n´hi  ha una a cada costat de carrer de l´amplada dels carrils per a cotxes!!! (igual que a Catalunya…)
No es pot marxar de Beijing sense menjar el plat típic, l´ànec de Beijing, que tot i no superar, ni de bon tros, l´ànec rostit de la Mamma!!, està  boníssim.

XI´AN (3,5 milions hab.) Aquesta “petita” ciutat, és coneguda pels Guerres de Terracota, que ja coneixeu tots (of course….). Altres indrets destacables i menys coneguts, són, les muralles de la ciutat (contruida al 1370 durant la Dinastia Ming, d´un perímetre de 14 Km), la “Pagoda del gran Ganso”, i l´inesperat barri musulmà, habitat per la comunitat Hui (musulmans Xinesos), amb carrers plens de parades de menjar al carrer, increíblement bò i tirat de preu.