El tram de la Stuart Hwy, que va de Darwin a Alice Springs, encara l´anomenen “la pista”, i així ha sigut des de la segona guerra mundial, que era literalment una pista de terra, que enllaçava les dues principals poblacions del territòri.
Les recomanacions que donen per a conduir per l´Outback, ja acollonen per sí soles: Com són anar preparat amb aigua i menjar per a les llargues distàncies al mig del no res, tenir molta precaució amb els animals en llibertat; Vaques, cangurs, wallabies, cavalls, camells, etc... que creuen la carretera sense previ avís, i finalment els monstruosos Road Trains (camions que porten fins a quatre llargs remolcs), ja que solen anar al límit de velocitat permesa i quan agafen velocitat de creuer ja no hi ha qui els aturi. A la pràctica has de lluitar més contra l´avorriment que cap altre cosa, hi ha trams de carretera que durant hores és en línia completament recta.
Aquesta és la carretera que ens havía de portar durant 1.498 Km, a travessar l´Outback Australià, fent parades als Parcs Nacionals, que es troben a les seves immediacions.
Viatjar per l´Stuart Highway (ruta 87), esdevé un viatge quasi èpic. Moure´t per les terres més inhòspites del planeta, 1.349.129 Km2 per a 202.800 habitants, fan que puguis passar-te un munt d´hores conduint, sense creuar-te pràcticament amb ningú i si trobes un poble que tingui 13 habitants com Larrimah, o 25 com Daly Waters. Entre parc i parc el que sí que està assegurat, son rectes inacabables, i kilòmetres i més kilòmetres , d´allò que ells anomenen Bush, i que nosaltres en diríem, arbres i matolls.
Les recomanacions que donen per a conduir per l´Outback, ja acollonen per sí soles: Com són anar preparat amb aigua i menjar per a les llargues distàncies al mig del no res, tenir molta precaució amb els animals en llibertat; Vaques, cangurs, wallabies, cavalls, camells, etc... que creuen la carretera sense previ avís, i finalment els monstruosos Road Trains (camions que porten fins a quatre llargs remolcs), ja que solen anar al límit de velocitat permesa i quan agafen velocitat de creuer ja no hi ha qui els aturi. A la pràctica has de lluitar més contra l´avorriment que cap altre cosa, hi ha trams de carretera que durant hores és en línia completament recta.
Després de passar pels Parcs Nacionals de Litchfield (on si que ens vàrem banyar) i Nitmiluk, la piscina d´aigua termal de Mataranka, les Devil´s Marbles, i una última etapa des de Katherine, de dos dies de conducció quasi ininterrompuda, finalment arribàvem a Alice Springs.
En Joan passarà a l´historia de la humanitat, per ser l´únic tio de la capa de la terra, que ha travessat l´Outback, conduint ell sol, quasi sense parar, i amb una furgo amb aire condicionat, però parat per estalviar gasolina....semblava quasi posseït!!!
Actualitzem fotos Austràlia, vídeos, i estrenem per fí “Sabor 5 estrelles”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada