INTO THE WILD

La zona dels Catlins, que s´esten d´est a oest en el Sud de la Illa Sud, des de Invercargill fins a Dunedin, és coneguda per ser una zona ideal per a veure fauna salvatge per compte propi. Com que ja portem uns quants kilòmetres a l´esquena, hi vàrem anar sense masses expectatives, perquè aquestes coses que depenen dels capricis de la natura, ja se sap com funcionen: Que si aquest any els lleons marins no han vingut perquè no fa prou fred, que si el canvi climàtic afecta a les foques, que si els pingüins no tenen prou menjar, que si normalment està ple d´animals però avui curiosament no sabem que ha pogut passar, etc, etc…

Fred en va fer, i moltíssim, i vent també, i no només vam manar resseguint la carretera per una costa espectacular, amb platges solitàries, abruptes penya-segats, i vistes panoràmiques d´infart, sino que vàrem poder veure tota la fauna que ens havíem imaginat. Trobar animals en estat salvatge, no és una ciència exacta, però va ser molt divertit anar explorant platges com Waipapa point, Curio Bay, Porpise Bay, Nugget Point, o Sandfly Bay a la Península d´Otago, en busca d´animalons. Quan no en trobàvem el paisatge ho compensava, però quan en trobàvem era una festa que combinava emoció i fascinació. No estàvem prou al-lucinats amb Nova Zelanda, que ja només li faltaven platges amb animals per “doquiert”!!!

Lleons marins…

Albatros…

Pingüins d´ull groc, un dels pingüins més rars del món, i en perill d´extinció…

Foques…

I el moment Nathional Geographic del viatge, una foca trempant!!! Heu vist mai una tita de foca, doncs amplieu la imatge.

Fins hi tot, vàrem veure i tocar!!!  la nostra primera balena, inusualment  era a la sorra…i morta, des de casa ens va arribar la noticia de que n´havien mort unes 65 a les costes de Nova Zelanda en els últims dies, i aquí ens van dir que era habitual.

De balenes en volíem veure, però a poder ser vives, i si hi ha un lloc a Nova Zelanda on hi ha possibilitats de veure-les, aquest és Kaikoura.

Actualitzem apartat vídeos i fotos (El Wi-fi de la Biblioteca Nacional d´Acukland va que se les pela).