Després del PN Tongariro, va manar cap a la illa Sud, travessant l´estret de Cook amb ferry, de Wellington a Picton. Un cop a la Illa Sud vam enfilar direcció Havelock, per una carretera panoràmica amb Excel-lents instantànies dels Fiords (encara que plogui) per a arribar a la nostra primera destinació a la illa sud, el Parc Nacional Abel Tasman.
MILFORD SOUND, era una de les visites més esperades per tots 4, i es va fer esperar. El primer dia va ser de “perrus”, habitual per aquestes contrades, ja que la mitja de precipitacions anual és de 7000 mm…(menys mal que en Betu va apaivagar la depressió d´estar quasi tot un dia tancats a la furgo, amb uns macarrons com fets a casa, boníssims!!!)
El segon dia va despertar, contra tot pronòstic, immillorable.
La primera impressió del Fiord, va ser sublim, aigües calmades i fosques, que proporcionen nítids reflexos, dels escarpats penya-segats que s´eleven al seu voltant. Un creuer pel fiord, és l´excursió més accessible a qualsevol dels famosos fiords de Fiorland, i és una experiència inoblidable, i més amb bon dia.
ABEL TASMAN NATIONAL PARC, en aquest parc es possible fer-hi vàries caminades, però el principal reclam, és el Coast Track. La ruta costanera sencera de 50Km, és un dels paisatges més bonics de Nova Zelanda, amb platges daurades banyades per un mar blau intens, formacions rocoses, cales aïllades, i badies grans i petites que conviden al bany, si no fos perquè tot i que vàrem tenir sort i els dies van ser assolellats (no gaire habitual a la illa Sud), l´aigua, almenys en aquesta època de l´any, estava glaçada.
Amb cotxe només es pot accedir a la primera etapa (Marahau-Anchorage) i la última (Awaroa Hut-Totoranui) i aquestes són les que vàrem fer nosaltres. La zona d´Abel Tasman, sofreix fortes marees, amb 6m de diferencia entre la baixa i l´alta, i això afecta a alguns trams de la ruta com la de Totoranui-Awaroa Hut. Com que no existeix sender alternatiu, t´has d´esperar a que l´aigua baixi i si no tens prou paciència, toca arremangar-se!!!
FRANZ JOSEFF GLACIER, Amb menys de 24 hores passàvem de la caloreta d´Abel Tasman, al fred glacial (mai més ben dit) de Franz Josef. Aquí vàrem començar a passar fred, i ja no el vàrem deixar, pràcticament en tota la illa Sud, i això que es primavera!!!
Aquesta glacera, que no resulta un dels més espectaculars del món, te la peculiaritat, juntament amb la Fox, que en cap altre lloc del planeta, a aquesta latitud hi ha glaceres, tant aprop del mar. Els maoris primitius, l´anomenaven Hine Hukatere (llàgrimes de la jove de l´allau). Segons la llegenda, una jove va perdre al seu amant al caure des d´un dels seus pics, i el seu torrent de llàgrimes es va congelar, formant la glacera.
L´excursió per aproximar-se a les parts mitges de la glacera, va acabar, amb rentada de baixos en aigües glaciars, tot una revolució en tècniques aquo-termals.
MILFORD SOUND, era una de les visites més esperades per tots 4, i es va fer esperar. El primer dia va ser de “perrus”, habitual per aquestes contrades, ja que la mitja de precipitacions anual és de 7000 mm…(menys mal que en Betu va apaivagar la depressió d´estar quasi tot un dia tancats a la furgo, amb uns macarrons com fets a casa, boníssims!!!)
El segon dia va despertar, contra tot pronòstic, immillorable.
La primera impressió del Fiord, va ser sublim, aigües calmades i fosques, que proporcionen nítids reflexos, dels escarpats penya-segats que s´eleven al seu voltant. Un creuer pel fiord, és l´excursió més accessible a qualsevol dels famosos fiords de Fiorland, i és una experiència inoblidable, i més amb bon dia.
Aquí vàrem veure les primeres foques, prenent el sol a sobre les roques, eren precioses, i vàrem al-lucinar, quan encara no sabíem el que ens tenia preparat el destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada