ISLA MUJERES

Amb molta pena, vaig deixar Holbox, per dirigir-me al que serà la meva última destinació, de Mèxic, de Llatinoamèrica i del viatge, i des de la qual us escric ara mateix. La penúltima nit que passo fora de casa, sóc a Isla Mujeres, situada just davant de Cancun, des d´on demà agafaré el vol que em portarà fins a Madrid.

Em vaig penedir d´haver abandonat Holbox, tant punt vaig arribar a la illa, que pel que sembla és més tranquil-la que Cancun i altres illes de la Riviera Maia, però que a la pràctica és feridorament turística (no vull ni saber com deuen ser les altres).

En fi que “para lo que me queda en el convento…” ja no ve d´aquí, s´ha de reconèixer que la platja que queda al costat del casc urbà Punta Norte, és la típica platja que un s´espera trobar al Carib…Sorra blanca i aigües turqueses, i que a curtes passejades en bicicleta hi ha algunes vistes del Mar del Carib amb Cancun de fons també molt boniques.

Entre d´altres atraccions turístiques relacionades amb animals, la única que em vaig poder permetre és una granja de tortugues, on pots veure una especie de tortuga blanca, que tenen en piscines on el pobres animalons quasi bé no es poden ni moure… de venir fins aquí també m´en vaig penedir.

Reconec que no estic d´humor per mirarme-la amb bons ulls, però Isla Mujeres, per sobre de tot, és el típic lloc plè de gent, ideal per a trobar-se sol.

HOLBOX I EL TAURÓ BALENA

Holbox, amb els seus 34Km de platges verges i solitàries, deu ser uns dels pocs paradisos Caribenys, que escapa del turisme i les aglomeracions. Està situada a tan sols 2 hores i mitja de Cancun, fins a Chilquilá i després un ferry de mitja hora fins a la illa, però l´ambient que s´hi respira no te absolutament res a veure amb les poblacions peninsulars veïnes. En aquesta illa de 40Km de llarg i 2 d´amplada, el principal nucli de població (el més pobre de Quintana Roo) te tot just uns 10 carrers sense asfaltar (la resta de la illa és verge), alguns allotjaments i restaurants que tanquen ben d´hora, i de moment preus no massa abusius. (vull explicar que aquí com a molts llocs arreu del món, sempre arriben els Europeus o Americans "espabiladillus", a muntar negocis amb els preus com als seus països d´origen, i vivint totalment al marge de la comunitat, que a la llarga acaben sent els principals responsables d´aberracions com la Riviera Maia. Des d´aquí vull fer una crida perquè es deixi algun racó per explotar, sius plau!!!)

Els seus 2000 habitants escassos, en èpoques de poca afluència, encara es dediquen a la pesca, just per tenir peix per menjar, i la resta del dia, a la vida contemplativa.

Els dies aquí passen tranquils, i es dediquen bàsicament a caminar fins a les platges de Punta Coco, o punta Mosquito, ambdues de sorra blanca, aigües transparents que t´arriben al turmell durant uns 50 metres, on has de vigilar de no trepitjar les manta-rayes, i completament solitàries. Durant les estones que no rebs la visita d´una manada de pelicans o de flamencs...

Holbox, passaria encara més desapercebuda, si no fos perquè entre els mesos de Maig i Setembre, reb la visita de multitud de taurons balena, buscant les aigües càlides del Golf de Mèxic. Quan per fi et decideixes a fer la visita, (no se que te Holbox, que hi vaig anar per 2 dies, me n´hi vaig quedar 5 i el quart encara no havia anat a veure el “ditxós animaló”…), com que això dels tours ja saps com funciona i ja n´has vist de tots colors, hi vas sense massa expectatives… Però ets a Holbox, i el principal motiu de la teva visita és que havies sentit a parlar del tauró balena, o sigui que tot hi que els 50€ que val el tour, costen de deixar anar, finalment hi vas.

Quan divisen el primer tauró, és com qualsevol avistament de balenes de qualsevol part del món, allà hi ha la bestiola fent la seva i apareix una barca plena de turistes. Trobar el tauró, com a qualsevol avistament és un moment molt emocionant (perquè ningú t´assegura que els veuràs), vinga a tirar fotos, vinga crits i demostracions d´alegria. Però hi ha un petit matís, al que no li has donat importància fins que no ets allà davant: El tour no consisteix només en un avistament, tu has pagat per nedar amb el tauró balena!!!...Sí, sí, quan et diuen, apa feu grups de dos en dos per llençar-vos a l´aigua, per un moment arribes a pensar, hòstia jo passo!!…Però bé et poses l´equip, la barca et deixa a l´alçada del cap, a 5m de distància d´aquella mole de 10m i 3 tones de pes, i quan et diuen ja!!, no t´ho rumies, et llences a l´aigua i a nedar tant com puguis, al costat del tauró.

Nedar al costat d´un tauró balena, no es pot descriure amb paraules, ets tant i tant a prop, que li pots veure els detalls de la pell, la boca oberta mentre s´alimenta de plàncton i els peixos pilots que porta enganxats, tot vigilant de no tocar-lo, perquè si vols fer-ho és ben fàcil, només hauries d´allargar el braç!!! Però està prohibit... Ell neda tranquil-lament a una velocitat d´uns 4 Km/h o sigui que amb l´ajuda de les aletes, és fàcil seguir-lo durant uns minuts, i superats els primers moments d´exaltació, enfonses el cap i tot canvia, comença el silenci i el “vall” particular, entre tu i aquest immens animal de moviments lents. Tant vaig esperar que em va tocar anar-hi en un dia plujós, però en realitat és millor, ja que els taurons balena neden a la superfície, en canvi en dies de sol es submergeix un metres, també el veus, però no pots nedar al seu costat…Sens dubte, és una de les experiències més emocionants que he viscut mai, i al final del dia, ni t´en recordes dels 50€…

La de la foto no sóc jo, eren dues petardes Alemanes, que no van durar ni 5 segons nedant al costat del tauró balena, en cap de les dues oportunitats que tens. Només l´he penjat perquè veieu a la distància que els tens.

També vull aclarir, que el motiu d´allargar la meva estada, no va ser només per culpa de la illa, sinó per la oportunitat de compartir-la amb la gent tant fantàstica com la que vaig conèixer a Holbox, amb els quals varem compartir, platja, pelis, xerrades, cerveses i taurons. A la Coni d´Argentina, la Daniela d´Alemanya, la Ladina de Suïssa, en Tof de França i la Roni d´Israel, els vull agrair des d´aquí els grans últims dies de viatge que em van regalar…i que tant em convenia passar en companyia.

EL BAKTÚN 13

En el moment que vaig decidir que visitaria Guatemala i Yucatán, i les seves famoses ruïnes Maies, encara no sabía que les coneixeria en un moment crucial i molt important del calendari Maia: L´any de la fi del Baktún 13.

Així com el calendari Gregorià compte series d´anys, conegudes com a dècades, segles i mil-lènis, el calendari Maia, contava series de vint anys, anomenades Katún i sèries de 20 Katuns (20x20= 400, bé 394.3 anys exactament), anomenades Baktún. D´acord amb aquest calendari el 21 de Desembre de 2012, és l´últim dia del tretzè Baktun.

Les prediccions Maies del calendari que acaba amb el Baktun 13, sovint són interpretades com a catàstrofes mundials, que es tradueixen, segons diferents sectors, amb la fi del món, prevista pel 2012…(no se quantes en portem ja).

A principis de Desembre de l´any passat es varen reunir varies comissions d´indígenes de Guatemala i altres països, per tal d´integrar tots els guies espirituals a aquest gran aconteixament, i parlar dels fets que esdevindran a partir del 21 de Desembre de 2012.

Podeu estar tranquils, perquè els sacerdots ja han anunciat que no serà la fi del món, però serà època de canvis i grans, un canvi per a tots els éssers humans, la societat, la política econòmica i la religiosa. Venen 25.000 anys de pau i tranquil-litat, i tots els qui visquem en aquest temps, tindrem la necessitat de buscar la força espiritual dels nostres avantpassats. Actualment no estem educats espiritualment, estem educats materialment, hem perdut tota fe en les coses, i en la nostra història. Amb la fi del Baktún 13 (que els Maies varen batejar amb el nom de: Baktún de la transformació de la matèria), acabarà l´era del materialisme, portarà molts aconteixements en tots els camps, i un canvi de vida en les generacions futures…La nova generació que vindrà, serà una nova època d´espiritualitat.

Compte doncs que els Maies la sabien molt llarga, i no patiu que no m´ha raptat una secta ni m´he quedat penjada de la parra en un viatge de Peyote, només volia que ho sabéssiu perquè m´ha cridat l´atenció la coincidència, ja que tal i com està el pati, està clar que la cosa no funciona…

VALLADOLID: MÉS CENOTES, MÉS RUÏNES MAIES I MENYS TURISME

Valladolid, és una bonica ciutat, que tot hi estar a només un parell d´hores de grans centres turístics com Tulum, Playa del Carmen o Cancun, ha aconseguit conservar la seva identitat Mexicana. Tot i tenir una atracció turística coneguda mundialment de la talla de Chichen Itzá (que la majoria de gent prefereix visitar des del seu Resort a la platja…), a mitja hora en bus, aquesta ciutat de carrers tranquils, ordenats i nets, amb boniques construccions colonials amb capricioses façanes pintades de colors pastel i molt segura fins hi tot de nit i anat sola (gens usual a Mèxic)… Resta protegida del turisme en massa, imagino que pel fet de no tenir platja.

Sentir el primer passa Güeyyyyyy, pendejo, aaaaaaaandale, que padre (i amb l´accent de les pelis, no es conya!!) em va provocar la mateixa felicitat, que el primer lisensiado que vaig sentir a Sud-amèrica!!!

Aquí vaig dedicar els dies, a la combinació perfecte de ruïnes Maies, bicicleta i banys refrescants als propers Cenotes (ho reconec…estic enganxada al cony de Cenotes).

A una mitja hora en bicicleta de Valladolid, es troben els no gaire visitats Cenotes de Samulá i Dzitnup, almenys en aquesta època, jo vaig estar totalment sola a Samulá i amb 5 persones a Dzitnup. Ambdós cenotes, són coves plenes de estalactites i estalagmites, totalment cobertes, i amb petites obertures al sostre directes a l´exterior, que donen pas a la llum del sol. El joc de llums i ombres, el silenci que només trenca alguna gota que cau sobre l´aigua transparent, juntament amb les arrels dels arbres que cauen dramàticament sobre l´aigua, crea un ambient de relaxació, que és un plaer pels sentits.

Pel que fa les ruïnes Maies, a 20 Km en taxi col-lectiu des de Valladolid, hi ha les també poc visitades ruïnes de Ek´Balam on  molt a prop hi ha un cenote que com no…també vaig visitar. La importància d´aquest complexe recau, en que compte amb valuoses mostres d´estuc Maia, que restauren a diari!!

I per últim, les altres ruïnes que hi ha a mitja hora en bus de Valladolid, són les de la zona arqueològica de Chichén Itzá, que va ser inscrita a la llista de Patrimonis de la humanitat per la Unesco al 1988. El 7 de Juliol de 2007, també va ser reconeguda com a una de les nou set meravelles de món modern, per una iniciativa privada, sense el suport de la Unesco.

Aquesta ciutat el nom de la qual significa “en la boca del pozo de los itzáes”, va ser entre el 600 i el 1250 d.c, el centre polític, econòmic, religiós i militar, no només de Yucatan, sinó de tot el Sud-est de Mesoamèrica. Es calcula que a la seva època de màxim esplendor, tenia uns 50.000 habitants i una extensió de 25 Km2.

Els múltiples i monumentals edificis de Chichén Itzá, estan presidits per la Piràmide de Kukulcán, anomenada “el castillo”, que és un dels edificis més notables de l´arquitectura Maia, i la imatge que ens ve a tots al cap quan ens parlen de ruïnes Maies.

La piràmide de formes perfectes és realment espectacular, i és d´aquells moments que et sembla que no puguis ser davant d´aquella mole (55,5m d´amplada x 24m d´alçada), que has vist tantíssimes vegades en els llibres i en els catàlegs i webs turístiques, però compte, que la imatge que ens ensenyen, és la de les dues cares que estan restaurades, perquè n´hi ha dues que no ho estan, i a veure…Una cosa és restaurar i l´altre és recontruir!!!... En fi, que Kukulcán porta més botox que la Duquesa d´Alba!!! Però ser allà no deixa de ser un gran moment, com sempre!!! Quan aconsegueixes oblidar-te de les aglomeracions (i repeteixo que estem en temporada baixa)…

Actualitzo secció fotos Mèxic

ANDALE, ANDALE, BENVINGUTS A MÉXICO LINDO!!!

Tant punt vaig travessar la frontera, el canvi va ser total, primerament ja m´entenien en  Espanyol, la gent em tornava a dir Senyo (com a Guatemala) la qual cosa m´encanta, a l´hora de passar els tràmits a la frontera tot el bus es va abocar en ajudar-me i dels dos policies que inspeccionaven els passaports, tots dos em varen rebre amb una broma!!…I és que els Mexicans a part de ser gent amistosa i amable, si una cosa tenen és que els hi encanta la carn blanqueta, però al final resulten del tot inofensius!!

La meva primera destinació seria Tulum, perquè reunia tots els elements que esperava veure en aquesta zona de Mèxic, te unes ruïnes Mayes, un munt de Cenotes, presumptament algunes de les millors platges a nivell mundial i m´havien dit que no era massa turística (cosa molt difícil d´evitar a la Riviera Maya).

Sí, sí la Riviera Maya, tota una viatgera com jo; Aquests-llocs-plens de resorts-tot-inclòs-amb-turime-en-massa-em-foten-sarna…Sense saber com, estava a la Riviera Maya!!! I es que senyors, a veure, Riviera Maya, és una invenció turística, la Província es diu Quintana Roo i Riviera Maya com a tal, no surt als mapes.

Passant per la carretera amb el bus, tot eren pancartes immenses anunciant hotelassos a peu de platja… però en fi, ja que era aquí, i tot i que Tulum va resultar ser dels llocs més turístics que he vist mai, no volia perdre´m algunes de les seves atraccions.

A més, jo al final també estava en el meu tot inclòs, un hostal a peu de carretera, amb wi-fi (amb prou power com per utilitzar Skype, com s´anuncia a la foto), mini-piscina (alberca), roncs, mosquits i calor (estava en habitació compartida…), esmorzar i bicicleta ideal per a recórrer la zona, tot plegat al mòdic preu de 130 pesos la nit (7.5€), tota una ganga.

Les ruïnes de Tulum, que rebien en l´antiguitat el nom Maya de Zamá (alba), es considera que va ser un important cendre de culte per l´anomenat déu descendent. No és que siguin de les millors ni més ben conservades que hi ha, però la seva espectacularitat recau en la seva ubicació, amb unes vistes impressionants cap al Mar del Carib. A la pràctica, et toca compartir la visita amb tantíssima gent, que resulta feridora, i això que estem en temporada baixa…

Pel que fa als Cenotes, al final em vaig decantar pel Gran Cenote, situat a una curta passejada amb bicicleta des de Tulum. Fins fa 4 dies, la paraula Cenote, no existia en el meu vocabulari, i tant punt en vaig sentir a parlar i m´en vaig informar, vaig tenir la sensació irrefrenable de voler-los visitar tots, fins que descobreixes que en aquesta zona n´hi ha per tot arreu, i que es calcula que n´hi ha entre 5000 i 6000 i molts d´ells en mig de la selva encara per descobrir.

Cenote és una paraula que només s´utilitza a Mèxic, i prove de la paraula Maya “dzonot” que significa abisme. Són rius subterranis d´aigua dolça i increïblement transparent, de la creació dels quals n´hi ha dues versions. La primera és que es varen formar degut a la col-lisió d´un meteorit, que va foradar aquestes terres calisses, toves i poroses. L´altre versió és que tota la zona del Yucatán Mexicà fa milions d´anys va emergir del fons marí, el qual havia erosionat aquesta terra.

Pel món Maya eren fonts de vida que proporcionava el líquid vital (l´aigua), a més de ser una entrada a les meravelles de l´altre món i el centre de comunió amb els déus.

Actualment són formacions, destapades, tapades parcialment o coves completament cobertes plenes d´estalactites i estalagmites, que només es poden gaudir en aquesta part del món, amb un ambient tant relaxant (compte que n´hi ha d´extremadament turístics, tipus port aventura) i amb una aigua tant espectacularment fresca i transparent, que jo no sé com deu ser entrar en comunió amb els déus…però segurament deu ser molt semblant a gaudir en solitari d´un Cenote.

I per últim que més es pot afegir de les platges de la “Riviera Maya”. Jo només diré que no em sembla estrany que aquí tot estigui destinat a explotar-les, i que sembla que tot el món hi vulgui venir-hi almenys una vegada a la vida. Són grans extensions de sorra fina i blanca, amb franges de grans palmeres i amb aigües turqueses, espectacularment transparents i de temperatura ideal. Si a més hi afegeixes que en algunes, com la d´akumal, et poses unes olleres i un tub i des de la mateixa sorra de la platja pots sortir a nedar, entre immenses tortugues, jardins de corall, i manta-rayes (perquè no tinc una càmera sub-aquàtica??!!!), les converteixen probablement, no sé si en les millors, però està clar que úniques en el món.

Enceto apartat fotos Mèxic