DE RIO DULCE A LIVINGSTON

Rio Dulce, es podria definir bàsicament, com a un grapat de cases a mig caure i carrers desordenats, a les vores del riu amb el mateix nom (Rio Dulce), que ni tan sols és una població, sinó que pertany a Livingston, situat a la desembocadura del riu, al mar del Carib, uns kilòmetres riu avall.

Aquest munt de ferralla, no te massa a oferir, i menys amb mal temps, com va ser el meu cas, que no sigui el Castillo St. Felipe, una antiga fortalesa, construïda pels espanyols per a impedir que entressin els pirates al llac Izabal uns kilòmetres més amunt.

Al seu voltant però, hi ha alguns llocs com la Finca Paraíso, una cascada natural d´aigua calenta, o estades en plena natura en lodges a la vora del riu, amb diverses activitats, com kayak, caminades, o simplement gaudir de la tranquil-litat del riu relaxadament. Totes aquestes sortides van quedar descartades, després d´esperar dos dies, sense èxit, que els intervals entre aiguat i aiguat, em deixessin moure de l´Hostal.

Tot i que no és un bon lloc per estar-s´hi, Rio Dulce és una parada quasi obligada quan vas direcció Livingston, ja que és molt més agradable arribar-hi navegant per aquest gran riu, rodejat de boscos salvatges, que per la polsegosa carretera que uneix ambdues poblacions. De tota manera, tot i que el recorregut amb barca és un intent de visita turística, i que et venen la llanxa dient que fan parades pel camí, no aconsegueixen que la passejada sigui massa interessant, fa més de taxi que una altre cosa. Malgrat tot, el trajecte pel riu és monòton, però bonic.

El millor del viatge en barca, però, no va ser el que vaig veure sinó el que contenia la barca. 4 viatgers i 4 viatges diferents, aquí ens vàrem trobar, en Clarke de Rio de Janeiro, que va marxar del Brasil fa un parell de mesos i no te data de tornada, el Chelo de Mendoza (Argentina) que ja només li quedava una setmana de viatge, la Camila de Bariloche (Argentina) que ja està acabant un viatge de 3 mesos per centreamèrica, i jo. Els nostres camins es varen creuar a Livingston, i ja no es varen desfer fins que en vàrem sortir també junts, però cadascú en una direcció diferent.

Livingston, és una petita comunitat Garífuna totalment diferent de la resta de Guatemala, no només perquè s´hi respira ambient totalment Caribeny, i la seva població és majoritàriament negre, sinó perquè pel seu emplaçament queda pràcticament aïllament de la resta del país.

El poble Garífuna, és descendent d´Africans que van ser portats al nou món com a esclaus. Aquesta població negre, expulsada o deportada pels Anglesos de la Illa Caribenya de de St. Vicente al 1795, es van instal-lar primerament, a la Illa de Roatán a Hondures, des d´on es van expandir pacíficament, en petits grups, al llarg de les Costes Caribenyes Centre-Americànes, des de Nicaragua fins a Belice, on va desenvolupar al llarg dels anys una cultura i idioma diferents, barrejant elements Africans, indígenes i Europeus.

Juntament amb Brasil, Argentina i Xile (així anomenàvem al Chelo, perquè segons la Camila per allà a Mendoza són més Xilens que Argentins), ens vàrem dedicar a fer sortides pels voltants de Livingston, com a les properes platges com la de Quehueche, que tot i ser Carib, ni són boniques ni estan netes…

a Los 7 altares, un conjunt de cascades d´aigua dolça, i la platja de Punta Palma, a la qual s´hi accedeix amb barca i que tot i no ser com ens ensenyen el Carib en els catàlegs de les agències de viatges, és neta, plena de palmeres i solitària, amb només uns quants locals que viuen plàcidament, vigilant les cases que hi te la gent rica de la Capital per passar-hi unes setmanes a l´any i que estan molt disposats a fer-la petar quan arriba un foraster… I cocos molts cocos!!!

En aquest poble on hi anava quasi de passada, m´hi vaig quedar 3 dies, no tant perquè el lloc tingui res molt especial, sinó perquè la companyia era immillorable.

A partir d´aquí, s´acabava la meva etapa Guatemalteca, deixava enrere aquest país de gent amable i carinyosa, direcció Yucatán (Mèxic). Guatemala i Yucatán, per la Costa Caribenya, estan separats per Belize, que tot i no entrar dintre els meus plans, vaig pensar que fer una paradeta en un Cayo paradisíac, tampoc estava del tot malament. Esperava la meva propera destinació, la qual tanta gent m´havia recomenat, amb molta expectació…Ens veiem a Caye Caulker (ki colquer, per qui com jo, no sàpiga com cony pronunciar-ho!!!)

Actualitzo i tanco secció fotos Guatemala.