La meva arribada a la petita Illa de Flores situada dintre el Llac Petén
Itzá, va ser d´allò més agraïda (tot i la calor sufocant); M´esperava una illa
tranquil-la, ordenada, d´alló més turística, i amb bonics carrers per passejar
i espectaculars vistes del llac, sobretot durant la posta del sol, quan baixava
la temperatura i es podia sortir al carrer sense que quedessis rostit.
Flores on no hi ha massa coses a fer, que no sigui passejar i banyar-se al
llac, és un punt estratègic per visitar les ruïnes de Tikal, una de les més
importants del món Maya. Així doncs des d´aquesta petita illa, surten cada dia
carretades de turistes al tour de les 4.30 de matí, per a visitar Tikal. Donat
que els tours organitzats miro d´evitar-los sempre que puc, que hi ha transport
públic per arribar fins a les ruïnes, que et pots quedar a dormir dintre del
parc (en luxosos hotels, o com jo, acampant) i que havia sentit que era possible veure la
posta i la sortida del sol, no vaig dubtar en anar a passar una nit al parc.
Jo ja m´havia informat i estava tot sota control, o sigui que em vaig
aixecar tranquil-lament i cap a l´estació de busos hi falta gent. Allà cap
problema, no hi ha busos sovint però n´hi han, per tant vaig esperar una horeta
(que em va servir per anar a comprar alguna cosa per menjar, ja que dintre el
parc el menjar és molt car), i a la una del migdia ja era a la porta d´entrada
de Tikal. Aquí ja vaig tenir el primer entrebanc, si compres l´entrada abans de
les 15:00 has d´abandonar el parc el mateix dia a les 18:00 de la tarda, per
tant em vaig haver d´esperar una hora i mitja a la porta, perquè jo m´hi volia
quedar a dormir. Quan per fi em van poder vendre l´entrada, resulta que les
ruïnes, i tots els serveis estan “nada menus” que a 17Km de la guixeta!!!, i a
sobre el tio que venia les entrades, en aquell moment em diu que ja no sap si
passarà cap bus…Aquí ja vaig començar a arrufar el nas, però com que al cap de dos minuts van passar una parella de
Francesos, que anaven amb cotxe de lloguer, i m´hi van acostar, vaig pensar que
havia sigut un petit contratemps sense importància…
Un cop allà, em vaig instal-lar ràpidament a la meva super tenda, amb
matalàs inflable i llençols nets i planxats (per 7€ la nit), i com que entre
pitus i flautes ja eren les 16:30 m´en vaig anar cap a les ruïnes que queden a
uns 20min a peu, perquè em dones temps de veure la posta de sol. Primer error…Quan
arribo a l´entrada definitiva, em diuen que l´entrada es vàlida per l´endemà a
partir de les 6:00 del matí, però no pel dia d´avui, o sigui que si la compres
abans de les 15:00 només val fins les 18:00 i després de les 15:00 val per
l´endemà, però ningú contempla que vulguis anar a veure la posta i la sortida
de sol. Segon error…Si que ho contemplen, però pagant dues entrades, un dia per
veure la posta de sol i l´altre per veure la sortida i sempre pagant 25 US$ per
cada sortida a un guia, perquè sense guia no s´hi pot anar... Després d´un
petit estira i arronsa, el guarda em diu que bé, si envers de 150 quetzals que
val l´entrada, n´hi dono 100 a ell, em deixa passar i obviarà el fet de que no
porti guia…Aquí ja si que vaig treure la Juani que porto a dintre, que si sou
uns lladres, que si a l´entrada ningú t´informa de tot aquest sistema, que si
quiero la hoja de reclamaciones i ell dient-me que les normes són les normes,
que el tiene una circular donde lo explica todo, que si quiero me la enseña…Perfecte
vaig dir: La quiero ver!!!! Això va calmar al guarda i em va dir que bé, que
faria una excepció amb mi i que em deixaria passar.
Bé, la cosa semblava que es començava a arreglar, només havia de caminar
una mitja horeta i arribaria al temple número IV (que està una mica més
apartat), que aparentment és des d´on es veu millor la posta de sol…Tercer
error, al temple hi havia un altre guarda, perquè resulta que la cara del
temple des d´on es veu la posta, està ballada i ell la vigila perquè ningú
passi…Quart error, si li llargues 100 Quetzals et deixa passar!!!…Aquí ja si
que em van caure el collons a terra, ni tant sols em vaig matar a discutir,
vaig girar cua i com que almenys ja era a dins, doncs vaig anar a buscar un
altre temple des d´on veure la posta dels ous, que ni tan sols em venia de
gust.
A l´endemà doncs no vaig intentar entrar a les 4:00 del matí perquè el tio
ja m´havia dit que no em deixaria entrar, o sigui que ho vaig provar a les 5:30
i va tornar a fer els ulls grossos.
No m´extendré en explicar com son les ruïnes, que per alguna cosa existeix
la wikipèdia!! Però només us diré que un cop vaig ser a la Gran Plaça amb els
temples I i II només per a mi soleta, va ser un gran moment. Malgrat les
emprenyades que em va costar, gaudir de Tikal al vespre quan ja tothom és fora,
i de bon matí quan els tours encara no han arribat, va ser excepcional, una
experiència que tornaria a repetir, no només pels temples, que són una
meravella sinó per la seva ubicació en plena selva. A més durant les hores de
tranquil-litat els animalons es fan els amos de les ruïnes, i tu només has de
seure i gaudir de l´espectacle…Que si tucans, que si “venados”, papagais,
esquirols, galls d´indi, que si una guineu travessant la Gran plaça!!!
I tota la desfilada, amb la música de fons dels crits de les manades de micos
cridaners (monos aulladores) que son ensordidors, (oju que sola allà mig,
acollona…) Tot plegat una gran experiència, amb tan sols un petit inconvenient:
T´has de tirar les fotos tu soleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada