L´arribada a Sydney, va suposar un canvi radical d´escenari, vàrem canviar carreteres solitàries, calor intensa, terra vermella, cangurs i aborígens, per una ciutat encantadora, cosmopolita, clima agradable, tranquil.les badies, una costa impressionant que oferix agradables passejades i platgetes farcides de surfistes i aptes pel bany, tenint cura dels taurons, com no!!! Això és Austràlia!!!...
El fet de que hi hagi animals perillosos per tot arreu, ha estat una constant a Austràlia, que venint d´Europa resulta realment xocant, però que ells ho viuen amb tota naturalitat. A Darwin tenen unes platges tropicals espectaculars però no t´hi pots banyar, perquè hi ha meduses…que maten, hi ha també un tipus de pop…que mata, als territoris del Nord, està ple de rius, llacs, i cascades perfectes pel bany, però plens de cocodrils…que maten, a tot el que es la gran barrera de coral fins a Sydney, hi ha taurons…que maten, pels carrers hi ha uns gatets la mar de monos, que semblen gats domèstics com els nostres, però compte, són salvatges…hi ataquen, de les serps ja…no cal dir-ne res. Fins hi tot diuen que a Sydney hi ha un tipus d´aranya que viu als lavabos, i que la seva picada és mortal!!!, no sabem si és una llegenda urbana, però us assegurem que per més net que trobis una tassa, no tens ous d´asseure-t´hi.
Tot i no ser de “ciutats”, Sydney ens ha encantat. La ciutat esta totalment encarada al mar, i els seus habitants sembla que visquin a la platja. Passejant o corrent per les costes de Manly i Bondi Beach, envaint la sorra de la platja prenent el sol o jugant a boley platja, surfejant les onades, nadant o navegant amb els seus velers.
Molts racons d´una gran ciutat com és Sydney, tenen l´ambient de poble, de la nostra Costa Brava, i una orografia, perquè no dir-ho?!!, bastant similar.
La sortida d´Austràlia, va ser una mica precipitada. Just el dia abans de marxar cap a la Blue Mountains, rebem un mail de Jetstar (filial de Quantas), on ens deien que ens adelantaven un dia el vol Sydney-Auckland, on ens havíem de trobar amb la Miriam i en Betu, que al mateix temps, viatjaven amb Quantas (en vaga de treballadors), des de Barcelona, i que els hi atrassaven el vol un dia.
Després de 3 mesos fent plans i més plans per trobar-nos a Nova Zelanda, tot aquest desfet de temps, acabava amb que finalment érem nosaltres els que els esperàvem a la porta “d´arrivals” de l´aeroport d´Auckland (en teoria ells arribaven un dia abans), i en que probablement ells faran la volta al món abans que nosaltres!!! (finalment van venir via Vancouver i en teoria marxen cap a Londres, via Sydney).
El que dèiem…mervavelles del viatjar, i les Blue Moutains, queden pendent pel proper viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada