BUSCANT LA TRIBU PERDUDA

Després de saber que a Myanmar han decidit, no tramitar visats quan arribes a l´aeroport, vam haver d´anar a Bangkok, on hi ha l´ambaixada que ens venia més de camí .

Aquests primers dies Tailàndia, com que a Bangkok ja hi havíem estat, els vam passar bàsicament, paint la quantitat d´informació rebuda a la Xina, descansant, comprant lonelyplanet piratilles, esperant “lo papèle” i omplint la panxa de cervesa fresca a Kao San Road, que en sí no te res d´especial, bars destinats al públic occidental, música, i parades de menjar al carrer, suficient per a satisfer les nostres necessitats bàsiques.

Abans d´entrar a Myanmar, vam decidir apropar-nos a les províncies de Chiang Rai i Chiang Mai, a veure les tribus minoritàries del Nord de Tailàndia.

Pel camí parada tècnica a Sukhotai, es considera la primera capital de Siam (actual Tailàndia). El regne de Sukhotai (mitjans s. XIII i finals del s. XIV) sovint, es qualifica com l´edat d´or Tailandesa. Les ruïnes de l´antiga Sukhotai, ocupen 45 km2 d´edificis reconstruïts, i és un dels jaciments més visitats del país, que voleu que us digui, “ens la imachinavem més gran”.

Veient el panorama, i que com que sóm xurits de mena, vam decidir anar directament al Chiang Rai, la província que queda més al Nord, vam pensar, més alçada…més tribus.

Allà s´hi troba el famós triangle d´or, on convergeixen les fronteres de Laos, Myanmar i Tailàndia, antigament amb extenses plantacions d´opi, i un naivenir constant de contrabandistes, dedicats al comerç de  l´opi i la heroïna. Actualment un mirador per a fotos de rigor, casino a banda esquerre Myanmar, casino a banda dreta Laos, paradetes de Souvenirs i passejades amb barca pel Mekong.

Encara manteníem l´esperança de trobar les minories ètniques...Ho teníem clar des del principi, la clau era tenir vehicle propi, però veient com condueixen (no estem per despeses extres) i sense conèixer el terreny, no vam tenir més remei que adherir-nos, a allò que tant ens agrada quan viatgem, “El Tour organitzat” (si…ho sabem, mal fet, però el pressupost no permetia cap més opció). La oferta era la bicoca, “lu mai vist!!!” poblat multiètnic, Khuns, Yuans, Hmongs, Karens i Shans,vivint tots allà, preparats per a la funció.

Com que aquest any ja tenim coll avall que no veurem els pastorets,  i  no portàvem cacauets, vam decidir allà mateix que no entràvem. Perquè cobren entrada, amb guixeta i tot, només hi falta el rètol de Benvinguts a “Thai aventura”.

Una cosa es veritat, del viatjar sempre en treus alguna cosa positiva...i per quan arribem, pelats com rates, ja tenim la sol.lució, està tot pensat. Imagineu-vos en Joan, enfaixat, barretina i caliquenyo, torrant pa a la vora del foc i bevent vi de la bota. Jo amb vestit de pubilla, fent puntes de coixí, i una olla d´escudella al foc. Fotem un galliner al patí, i a cobrar entrada!!!, a 6€ per barba, ens recuperem en 4 dies.

De moment la única tribu que hem vist no habita les muntanyes, sinó les zones turístiques. Sempre van en parella, i es composa de mascle occidental entre 40 i 60 anys, amb femella Tailandesa, 20 anys més jove que ell. Solen passejar-se agafadets de la maneta, jugant a fer veure que són novios…

Com que rectificar es de sabis, i la perseverança una virtud, fem cap a Chiang Mai i la frontera Birmana, a veure si allà la malària ha espantat una mica al turisme. Podeu estar tranquils, portem tal carregament de Malarone, que podríem protegir un poblat sencer, i a 3 generacions més.

De moment la única costum autèntica que hem vist, dels habitants d´aquestes contrades, passa cada dia puntualment a les 8:00 i a les 18:00. Tot el país resta amb posat cerimoniós i a peu dret dret, als comerços, carrers, estacions de busos i mercats, mentre sona l´himne nacional. Aquí el rei no els hi ha sortit tonto, com el nostre, els hi ha sortit erudit!!!, i la cançoneta, l´ha composada ell mateix. No l´entenem, perquè és amb Tailandès, però imaginem que diu alguna cosa així:

“Visca jo, visca el meu sèquid, i la puta mare que ens va parir…”

I això és tot, us deixem tranquils, per ara. Demà marxem a la “jungle” 3 dies, a buscar la tribu perduda, esperem no trobar-hi internet…