dies de viatge

398 dies de viatge

dissabte, 2 de juny de 2012

HOLBOX I EL TAURÓ BALENA

Holbox, amb els seus 34Km de platges verges i solitàries, deu ser uns dels pocs paradisos Caribenys, que escapa del turisme i les aglomeracions. Està situada a tan sols 2 hores i mitja de Cancun, fins a Chilquilá i després un ferry de mitja hora fins a la illa, però l´ambient que s´hi respira no te absolutament res a veure amb les poblacions peninsulars veïnes. En aquesta illa de 40Km de llarg i 2 d´amplada, el principal nucli de població (el més pobre de Quintana Roo) te tot just uns 10 carrers sense asfaltar (la resta de la illa és verge), alguns allotjaments i restaurants que tanquen ben d´hora, i de moment preus no massa abusius. (vull explicar que aquí com a molts llocs arreu del món, sempre arriben els Europeus o Americans "espabiladillus", a muntar negocis amb els preus com als seus països d´origen, i vivint totalment al marge de la comunitat, que a la llarga acaben sent els principals responsables d´aberracions com la Riviera Maia. Des d´aquí vull fer una crida perquè es deixi algun racó per explotar, sius plau!!!)
Els seus 2000 habitants escassos, en èpoques de poca afluència, encara es dediquen a la pesca, just per tenir peix per menjar, i la resta del dia, a la vida contemplativa.



Els dies aquí passen tranquils, i es dediquen bàsicament a caminar fins a les platges de Punta Coco, o punta Mosquito, ambdues de sorra blanca, aigües transparents que t´arriben al turmell durant uns 50 metres, on has de vigilar de no trepitjar les manta-rayes, i completament solitàries. Durant les estones que no rebs la visita d´una manada de pelicans o de flamencs...






Holbox, passaria encara més desapercebuda, si no fos perquè entre els mesos de Maig i Setembre, reb la visita de multitud de taurons balena, buscant les aigües càlides del Golf de Mèxic. Quan per fi et decideixes a fer la visita, (no se que te Holbox, que hi vaig anar per 2 dies, me n´hi vaig quedar 5 i el quart encara no havia anat a veure el “ditxós animaló”…), com que això dels tours ja saps com funciona i ja n´has vist de tots colors, hi vas sense massa expectatives… Però ets a Holbox, i el principal motiu de la teva visita és que havies sentit a parlar del tauró balena, o sigui que tot hi que els 50€ que val el tour, costen de deixar anar, finalment hi vas.
Quan divisen el primer tauró, és com qualsevol avistament de balenes de qualsevol part del món, allà hi ha la bestiola fent la seva i apareix una barca plena de turistes. Trobar el tauró, com a qualsevol avistament és un moment molt emocionant (perquè ningú t´assegura que els veuràs), vinga a tirar fotos, vinga crits i demostracions d´alegria. Però hi ha un petit matís, al que no li has donat importància fins que no ets allà davant: El tour no consisteix només en un avistament, tu has pagat per nedar amb el tauró balena!!!...Sí, sí, quan et diuen, apa feu grups de dos en dos per llençar-vos a l´aigua, per un moment arribes a pensar, hòstia jo passo!!…Però bé et poses l´equip, la barca et deixa a l´alçada del cap, a 5m de distància d´aquella mole de 10m i 3 tones de pes, i quan et diuen ja!!, no t´ho rumies, et llences a l´aigua i a nedar tant com puguis, al costat del tauró.





Nedar al costat d´un tauró balena, no es pot descriure amb paraules, ets tant i tant a prop, que li pots veure els detalls de la pell, la boca oberta mentre s´alimenta de plàncton i els peixos pilots que porta enganxats, tot vigilant de no tocar-lo, perquè si vols fer-ho és ben fàcil, només hauries d´allargar el braç!!! Però està prohibit... Ell neda tranquil-lament a una velocitat d´uns 4 Km/h o sigui que amb l´ajuda de les aletes, és fàcil seguir-lo durant uns minuts, i superats els primers moments d´exaltació, enfonses el cap i tot canvia, comença el silenci i el “vall” particular, entre tu i aquest immens animal de moviments lents. Tant vaig esperar que em va tocar anar-hi en un dia plujós, però en realitat és millor, ja que els taurons balena neden a la superfície, en canvi en dies de sol es submergeix un metres, també el veus, però no pots nedar al seu costat…Sens dubte, és una de les experiències més emocionants que he viscut mai, i al final del dia, ni t´en recordes dels 50€…


La de la foto no sóc jo, eren dues petardes Alemanes, que no van durar ni 5 segons nedant al costat del tauró balena, en cap de les dues oportunitats que tens. Només l´he penjat perquè veieu a la distància que els tens.
També vull aclarir, que el motiu d´allargar la meva estada, no va ser només per culpa de la illa, sinó per la oportunitat de compartir-la amb la gent tant fantàstica com la que vaig conèixer a Holbox, amb els quals varem compartir, platja, pelis, xerrades, cerveses i taurons. A la Coni d´Argentina, la Daniela d´Alemanya, la Ladina de Suïssa, en Tof de França i la Roni d´Israel, els vull agrair des d´aquí els grans últims dies de viatge que em van regalar…i que tant em convenia passar en companyia.

3 comentaris:

  1. Quina passada nena!!! I quin cague!!!

    ResponSuprimeix
  2. Ester!!! ostres això s'en diu un bon final! anims, molts anims, força i aquí t'esperem veure't aviat!
    Només tu saps com et sens, com vius aquest ultims dies... per això disfruta cada un d'aquest segons! que aquesta primera voltala365 arriba al seu punt i apart... i qui sap...
    Petonassos a tots dos! ;)

    ResponSuprimeix
  3. Hola chicos!!

    Somos Jordi y Tamara de elmundoasorbitos.
    Enhorabuena por el viaje y el blog, ambos fantásticos!!!
    Os hemos querido dejar un pequeño premio en nuestro blog, un Liebster Award. Ya podéis entrar en el enlace para recibirlo:

    http://elmundoasorbitos.blogspot.com.es/2012/10/liebster-awardspremiados-y-felices.html

    Un abrazo.

    ResponSuprimeix