Des de Sucre un bus nocturn ens portaria fins a l´agradable poble de Samaipata, rodejat de naturalesa salvatge, i amb un jaciment arqueològic preinca “El fuerte”, ubicat a 9Km d´aquesta població, que va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco al 1998, pel seu valor únic i excepcional, per ser el monument de pedra tallat per l´home més gran del món.
El principal motiu que ens portava fins a aquest racó de Bolívia però, era seguir les últimes passes, de l´idealista i revolucionari Ernesto Guevara de la Serna, “El Ché”. Als pobles de Samaipata, Valle Grande, Pucara i la Higuera, hi ha encara en l´actualitat tots aquells indrets, on el Ché passaria els últims dies de la seva vida.
Aquest personatge altruista, va lliurar la seva vida, a l´alliberació dels pobles oprimits, i es va considerar soldat de la revolució, sense preocupar-se en absolut si sobreviuria a ella.
El Ché, jove metge Argentí, després de conèixer a Mèxic als germans Castro, ajudar-los a alliberar a Cuba d´una forta dictadura, i passar uns quants anys en aquest país, amb càrrecs importants, decideix abandonar, una còmode vida plena de càrrecs ministerials, responsabilitats i la família. Seguint els seus ideals revolucionaris, va emprendre un viatge, que el va portar fins a Bolívia, amb la epopèica idea d´alliberar primerament aquest país, que serviria com a punt estratègic, del començament de l´alliberació de tot Sud-Amèrica. Amb aquesta idea, passaria els últims 11 mesos de la seva vida, malvivint a les selves de Bolívia, fins que va ser atrapat, i assassinat a la població de La Higuera.
El 7 de Novembre de 1966, El Ché va entrar disfressat a Bolívia (perseguit per la CIA).
Va arribar a Cochabamba, on va organitzar una guerrilla formada per 50 homes escassos, amb la idea d´enderrocar l´exèrcit Bolivià dirigit pel general Barriendos, cap de la dictadura finançada per EEUU.
Durant els primers mesos, la seva intenció era fer-se fort en aquesta zona, muntant campaments, pous secrets on guardar municions i medicaments, etc… i esperant l´ajuda del partit comunista Bolivià i que el món rural Bolivià se li unís, fets que mai es van produir, no rebent ajuda ni tan sols de Manila.
Després d´onze mesos de combats, baixes, gana, fred, i atacs d´asma continuats; El Ché i 6 homes més, varen quedar atrapats a la Quebrada del Yuro prop de La Higuera, després de ser delatats per un pagès.
El 9 d´Octubre de 1967 a les 13:00, a la Quebrada, es va lliurar la última batalla. El reduït nombre d´homes va combatre heroicament, fins a la tarda, des de posicions individuals, contra un gran nombre de soldats de l´exèrcit Bolivià, fins que varen ferir al Ché, darrere unes pedres, situades encara avui dia, en el mateix lloc.
El Ché, juntament amb dos companys, El Chino i el Willy, van ser traslladats a l´escola de la Higuera, on va ser identificat per un Cubà, espia de la CIA.
Després de sentir com assassinaven als seus companys a l´habitació del costat, els superiors Major Miguel Aroa i el Coronel Andres Selrich, varen donar la ordre al Suboficial Manu Terant d´assassinar al Ché. Volent fingir que havia mort en combat, el Suboficial va metrallar al Ché de cintura cap avall, amb la intenció de que moris desagnat. Finalment un sergent, el rematava amb un tret mortal al costat esquerre.
Allà mateix, li varen tallar les mans i varen fer un motlle de la seva cara, per a ser enviats a la Paz i realitzar la seva identificació definitiva.
Hores més tard va ser traslladat a l´hospital de Valle Grande, on després de ser rentat a “el lavadero”, li van injectar formol per a conservar el cos, mentre esperaven l´arribada dels periodistes, encarregats de divulgar la seva mort.
Finalment els militars varen enterrar al Ché i 6 companys més, en una fosa comú secreta, on hi varen reposar les seves restes durant 30 anys, fins que durant una entrevista, un militar Bolivià va revelar on era situada. A partir d´aquí, va començar la búsqueda de la fosa, i després de trobar-la i identificar les seves restes, varen ser traslladades i enterrades finalment a Cuba.
El Ché tenia costum, d´anotar cuidadosament en un diari personal, les seves observacions dia a dia. És per això, que es té informació rigorosament exacta, d´aquells mesos finals de la seva vida a Bolívia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada