dies de viatge

398 dies de viatge

dimarts, 28 de juny de 2011

BUSCANT LA TRIBU PERDUDA

Després de saber que a Myanmar han decidit, no tramitar visats quan arribes a l´aeroport, vam haver d´anar a Bangkok, on hi ha l´ambaixada que ens venia més de camí .
Aquests primers dies Tailàndia, com que a Bangkok ja hi havíem estat, els vam passar bàsicament, paint la quantitat d´informació rebuda a la Xina, descansant, comprant lonelyplanet piratilles, esperant “lo papèle” i omplint la panxa de cervesa fresca a Kao San Road, que en sí no te res d´especial, bars destinats al públic occidental, música, i parades de menjar al carrer, suficient per a satisfer les nostres necessitats bàsiques.
Abans d´entrar a Myanmar, vam decidir apropar-nos a les províncies de Chiang Rai i Chiang Mai, a veure les tribus minoritàries del Nord de Tailàndia.
Pel camí parada tècnica a Sukhotai, es considera la primera capital de Siam (actual Tailàndia). El regne de Sukhotai (mitjans s. XIII i finals del s. XIV) sovint, es qualifica com l´edat d´or Tailandesa. Les ruïnes de l´antiga Sukhotai, ocupen 45 km2 d´edificis reconstruïts, i és un dels jaciments més visitats del país, que voleu que us digui, “ens la imachinavem més gran”.
Veient el panorama, i que com que sóm xurits de mena, vam decidir anar directament al Chiang Rai, la província que queda més al Nord, vam pensar, més alçada…més tribus.
Allà s´hi troba el famós triangle d´or, on convergeixen les fronteres de Laos, Myanmar i Tailàndia, antigament amb extenses plantacions d´opi, i un naivenir constant de contrabandistes, dedicats al comerç de  l´opi i la heroïna. Actualment un mirador per a fotos de rigor, casino a banda esquerre Myanmar, casino a banda dreta Laos, paradetes de Souvenirs i passejades amb barca pel Mekong.
Encara manteníem l´esperança de trobar les minories ètniques...Ho teníem clar des del principi, la clau era tenir vehicle propi, però veient com condueixen (no estem per despeses extres) i sense conèixer el terreny, no vam tenir més remei que adherir-nos, a allò que tant ens agrada quan viatgem, “El Tour organitzat” (si…ho sabem, mal fet, però el pressupost no permetia cap més opció). La oferta era la bicoca, “lu mai vist!!!” poblat multiètnic, Khuns, Yuans, Hmongs, Karens i Shans,vivint tots allà, preparats per a la funció.
Com que aquest any ja tenim coll avall que no veurem els pastorets,  i  no portàvem cacauets, vam decidir allà mateix que no entràvem. Perquè cobren entrada, amb guixeta i tot, només hi falta el rètol de Benvinguts a “Thai aventura”.
Una cosa es veritat, del viatjar sempre en treus alguna cosa positiva...i per quan arribem, pelats com rates, ja tenim la sol.lució, està tot pensat. Imagineu-vos en Joan, enfaixat, barretina i caliquenyo, torrant pa a la vora del foc i bevent vi de la bota. Jo amb vestit de pubilla, fent puntes de coixí, i una olla d´escudella al foc. Fotem un galliner al patí, i a cobrar entrada!!!, a 6€ per barba, ens recuperem en 4 dies.
De moment la única tribu que hem vist no habita les muntanyes, sinó les zones turístiques. Sempre van en parella, i es composa de mascle occidental entre 40 i 60 anys, amb femella Tailandesa, 20 anys més jove que ell. Solen passejar-se agafadets de la maneta, jugant a fer veure que són novios…
Com que rectificar es de sabis, i la perseverança una virtud, fem cap a Chiang Mai i la frontera Birmana, a veure si allà la malària ha espantat una mica al turisme. Podeu estar tranquils, portem tal carregament de Malarone, que podríem protegir un poblat sencer, i a 3 generacions més.
De moment la única costum autèntica que hem vist, dels habitants d´aquestes contrades, passa cada dia puntualment a les 8:00 i a les 18:00. Tot el país resta amb posat cerimoniós i a peu dret dret, als comerços, carrers, estacions de busos i mercats, mentre sona l´himne nacional. Aquí el rei no els hi ha sortit tonto, com el nostre, els hi ha sortit erudit!!!, i la cançoneta, l´ha composada ell mateix. No l´entenem, perquè és amb Tailandès, però imaginem que diu alguna cosa així:
“Visca jo, visca el meu sèquid, i la puta mare que ens va parir…”

I això és tot, us deixem tranquils, per ara. Demà marxem a la “jungle” 3 dies, a buscar la tribu perduda, esperem no trobar-hi internet…

dijous, 23 de juny de 2011

MARXEM DE XINA

Us deixem el souvenir de Xina, més genuí que hem trobat...esperem que us agradi.

video

Si tot va bé, ens veiem a Tailàndia!!!
Feliç revetlla a tothom.

MINORIES ÈTNIQUES DE YUNNAN


La última etapa Xinesa, la hem passat al Sud-oest, a la província de Yunnan fronterera amb Tibet. Aquesta zona, és una de les zones menys desenvolupades de Xina, i ens ha permès desintoxicar-nos de les grans ciutats.
Lijiang i el seu casc antic, Patrimoni de la humanitat i els pobles del voltant com Baisha i Shuhe bressol de la minoria Naxi, juntament amb Dali i els pobles del voltant del Llac Erhai Hu , habitats per la minoria Bai, ens han permès fer-nos una idea de la vida rural Xinesa.

Finalment hem de renunciar al Tibet. Les condicions per travessar fronteres entre països asiàtics en general, solen ser complicades, sobretot per terra, poden canviar d´un dia per altre, depenent del panorama polític del moment. La frontera entre Xina i Tibet és especialment delicada. Hi ha períodes de més o menys permissibilitat, el govern decideix, qui entra, com entra i quan entra, bàsicament, segons com bufa el vent, i a nosaltres ens ha tocat, deixar-ho per una altre vegada, resulta que ara han decidit no deixar entrar cap turista fins el 25 de Juliol. És per això que vàrem voler apropar-nos al poble “Tibetà” de Shangril.la, a la frontera amb el Tibet, on hi ha el monestir de Ganden Sumtseling Gompa, que és el centre més gran de la secta budista lamaista fora del Tibet. Aquí ja s´aprecia més fervor religiós.
Shangril.la, suposa un exemple molt bèstia del que Xina està fent amb el Tibet; amb l´afany de modernitzar tot el país, a corre-cuita i amb l´excusa de “desenvolupem el Sud”, està destruint indiscriminadament aquesta cultura. La ciutat es composa d´una part antiga de carrers amb llambordes i construccions de fusta tradicionals, habitada majoritàriament per Tibetans, i just al costat una ciutat prefabricada d´avingudes amples, comerços, hotels, restaurants i blocs de pisos, tot nou de trinca.
 El noi que ens va llogar les bicis, ens deia, mirant de reüll i en veu baixa perquè no el sentís ningú: “La culpa de tot això la tenen els Xinesos, vénen de totes les províncies de Xina, amb els seus diners i construeixen aquests edificis tant alts (ens assenyalava un bloc de 3 plantes), només fa 5 anys, aquí la majoria érem Tibetans, ara només en som un 10%, jo sóc de Lhasa (capital de Tibet), i allà estan fent el mateix…”
Per més que s´hi fessin les olimpíades al 2008, i demostressin a tot el món que era un país modern i capaç, que el comunisme es més tou, i que el país s´està convertint en exemple de creixement econòmic; El fet de que avui dia tinguin el 10% de les pagines web vetades (les entrades del bloc ens les pengen des de Catalunya, perquè des d´aquí és impossible accedir al blogspot, gràcies Xevi), i l´extrema vigilància, de la plaça Tian´anmen perquè ningú se li acudeixi demostrar el més mínim desacord amb el règim, demostra que tenen un llarg camí per recórrer, almenys en quan a llibertat d´expressió.
Actualitzem secció fotos (23/6/2011)

dilluns, 20 de juny de 2011

MITES I LLEGENDES

Sempre que ens havíem plantejat viatjar a Xina, ens tirava enrere el fet de sempre havíem sentit a dir, que viatjar per Xina era mot difícil perquè ningú parlava Anglès. Que havies d'anar organitzant el viatge sobre la marxa, en agències Xineses, perquè un viatge independent era molt difícil.
En part és veritat, la gran majoria de gent no parla Anglès Britànic Acadèmic (sobretot gent de mitjana edat cap amunt). Per altra banda són gent molt comunicativa i quasi sempre disposada a ajudar-te. Donat que els nostre Anglès és pèssim, estem en igualtat de condicions, i per comunicar-se res millor que bona voluntat (posaríem com a exemple, dos nens petits quan juguen,o dos borratxos que parlen idiomes diferents, oi que s'entenen??, i no sabem com?? doncs això...).
També ajuda molt demanar a la recepció de l'hotel que t'escrigui amb Xinès, el llistat de noms on vols anar aquell dia, i si estàs molt apurat, només cal ensenyar el paperet a qualsevol vianant, i t'indicarà cap on vols anar. Si trobes algun interlocutor dur de closca, en busques un altre i ja està (serà per Xinesos als carrers!!!).
Pel menjar? Quan la carta només està en Xines? Xupat... assenyales el plat que et faci el pes d'algun dels comensals del restaurant. Quan més color tingui més fortot de gust serà....si no vols córrer el perill de menjar rata, serp, o gos, millor demanar algun plat que només contingui vegetals.
Tot això es dona en situacions extremes. En situacions normals, la majoria de nois i noies joves, sobretot a les ciutats, parlen o tenen nocions d'Anglès. Moltes vegades volen seure amb nosaltres per practicar-lo (pobrets, amb nosaltres!!!...), i fins hi tot l'Espanyol (Aquest el portem una mica millor). Fa basarda pensar que si fins ara només parlant Xinès s'estan fent els amos del món, ara que s'han adonat que als joves els fa falta aprendre idiomes, que déu ens agafi confessats...
Potser en zones més rurals, com a Yunnan, és on hem pogut tenir algun petit contratemps per culpa del  idioma, però res que no es pugui resoldre, amb un somriure i un bitllet de 5 Yuans.
Volem remarcar, que parlem de zones turístiques, a Santa María del Corcó de Xina...no sabem que hi passa, però segurament, no parlen Anglès.
Xina està tota ella en obres (autopistes, ponts, línies de tren, gratacels, hotels, pantans, cases, pisos...) i porta una inèrcia de desenvolupament imparable. És evident que esta patint una modernització espectacular, amb el conseqüent canvi sociocultural. Algunes zones rurals tenen els dies comptats, així doncs, qui la tingui entre cella i cella, val més que s'afanyi a venir el més aviat possible.

dissabte, 18 de juny de 2011

TRIO DE METRÒPOLIS

Acaba el nostre periple per mega-urbes, super-poblades, hiper-contaminades i farcides d'Edificis ultra-moderns, palaus, temples, patrimonis de la humanitat, i Xinos, Xinos i més Xinos!!!!

SHANGAI, (20 milions hab.) No és equiparable a les històriques Beijing o Xi´an, però és el model de ciutat Xinesa moderna. Tot i els esforços del govern, perquè Shangai es converteixi en la principal frontera Xinesa, restant protagonisme a Hong Kong (ex-colònia Anglesa), aquesta ciutat, amb el doble de gratacels que Nova York, i amb una façana urbana increïble (construïda a corre-cuita a la zona de Pudong), li manca el carisma de Hong Kong, o potser es perquè l'hem conegut en segon lloc, (o no....).
Tot i així te alguns racons bonics, per perdre-s´hi caminant com ara: El bund (carrer d’edificis monumentals, amb les millors vistes de la zona de Pudong), East Nanjing Road (avinguda comercial de botigues de luxe), la Plaza Renmin, La concessió Francesa (amb les cases Shikunmen), la ciutat antiga, Jardins Yuyuan (exemple de paisatgisme Ming), i la zona de Pudong, amb la psicodèlica Torre de la perla d'orient, o la Torre Jinmao (l'edifici més alt de la Xina, amb 87 plantes). Tot això entre museus, sales d'Exposicions i temples.




BEIJING, (15,2 milions hab.) Beijing va ser reconeguda de l´Agencia Espacial Europea, com la ciutat amb els nivells de diòxid de nitrògen més alts del món. Diuen que respirar l´aire de Beijing pot equivaler, a fumar 70 cigarrets al dia.
Tot i la ràpida transformació desde els jocs olímpics 2008, aquesta ciutat amb grans avingudes i edificis amb pudor de nou, ha aconseguit conservar temples i edificis de la seva època imperial, de visita imprescindible, com la Ciutat Prohibida, el Parc del Temple del Cel, El palau d´estiu, i la Gran Muralla.
Mao Ze Dong va dir: “Qui no ha pujat a la Gran Muralla, no és un home de veritat”, o sigui que noies, comenceu a plantejar-vos alguna pregunta…
Altres atraccions són la Plaça Tiananmen (l´espai públic més gran del món), sota la mirada atenta del “Gran Timonel”, i els Hutong.
Els Hutong, són barris tradicionals, de cases d´una planta, patis urbans, i carrerons estrets. Tot i que n´han desaparegut molts, per l´afany de construir una ciutat moderna, encara hi viu una quarta part de la población de Beijing. Molt d´ells no ténen ni bany a dintre les cases, així doncs, abunden els banys públics a la ciutat. Això fa que els Hutong siguin molt fàcils de localitzar, només cal tenir un bon olfacte.
La manera més còmode i divertida de recórrer la ciutat, és amb bicicleta. A quasi, tots els carrers hi ha un carril bici, i a les grans avingudes, n´hi  ha una a cada costat de carrer de l´amplada dels carrils per a cotxes!!! (igual que a Catalunya…)
No es pot marxar de Beijing sense menjar el plat típic, l´ànec de Beijing, que tot i no superar, ni de bon tros, l´ànec rostit de la Mamma!!, està  boníssim.



XI´AN (3,5 milions hab.) Aquesta “petita” ciutat, és coneguda pels Guerres de Terracota, que ja coneixeu tots (of course….). Altres indrets destacables i menys coneguts, són, les muralles de la ciutat (contruida al 1370 durant la Dinastia Ming, d´un perímetre de 14 Km), la “Pagoda del gran Ganso”, i l´inesperat barri musulmà, habitat per la comunitat Hui (musulmans Xinesos), amb carrers plens de parades de menjar al carrer, increíblement bò i tirat de preu.






diumenge, 12 de juny de 2011

CONFESSIONS

Avui deu fer uns 39 dies que vàrem marxar de casa, que coincideix exactament amb els dies,  que ha tardat en Joan, a dir-me que estava fins els putus collons de la motxilla. Que ell es comprava una tròlei!!!! o s´en tornava a casa. Davant d´aquesta amenaça, hem hagut de prendre mesures dràstiques.
Per no tancar portes d´entrada, m´ha convençut per anar a donar una ullada sobre el terreny. Després de dues voltes,  n´hem trobat unes de puta mare, per 35€ totes dues (made in Xina, és clar....) una ganga, no ens hi hem pogut resistir, hem sucumbit als seus encants automàticament.
Amb molta pena, ens hem hagut d´acomiadar de les nostres velles motxilles, que tant bé s´han portat en els viatges anteriors, però havíem de triar.
Es que ja no tenim edat…i si s´han inventat les tròlei amb tires per penjar-te-les a l´esquena, deu ser per alguna cosa no??!!
Sabem perfectament el esteu pensant, som uns  “motxilleros de pacutilla”, però ara sí:
EL VIATGE, VA SOBRE-RODES!!!


diumenge, 5 de juny de 2011

“CUENTUS XINOS”

-Els Xinesos, són d´allò més horteres. Els hi encanta les coses brillants,sobretot les “lentejuelas”, vestits amb farbalans, i colors cridaners, són capaços d´agafar un pobre gosset  i tenyir-lo de color rosa, o pintar-li les ungles… (su juru!!!).

-En general són molt “catxondos” i riallers. (el que no és així te una mala llet que no s´aguanta ni ell).

-Viatgen moltíssim pel seu país, els llocs turístics estan plagats de Xinesos (la resta també, clar…volem dir que hi ha més Xinès que Occidental fent turisme), i les places de tren (això que no és temporada alta) van buscadíssimes.

- Mengen pels descosits, no saben seure a taula i demanar un plat per cap. Els plats són per compartir i fins que no omplen la taula de menjar, no paren de demanar. La majoria de vegades no s´ho acaben…

- Són molt amables i t´ajuden molt. La majoria no te ni idea d´Anglès, però tenen molt bona voluntat. Els hi encanta preguntar-te d´on véns, saludar-te amb un bye bye, i si tu els contentes amb un Ni-haooo (Hola) es posen molt contents, si quan et pregunten d´on véns, els contestes Shipanya, ja flipen!!!! (diem Espanya, perquè després d´uns quants intents frustrats, hem acceptat que no tenen ni idea d´on és Catalunya).

- Els llargs viatges en tren, on anem en vagons plens de Xinesos, han estat moments on ens hem pogut relacionar molt amb ells. Com que saben que no entenem res, ens ajuden alhora de trobar el seient, o entendre el que ens vol dir el revisor, o ens diuen on es toca baixar.

- No saben donar petons, si hem intentat ensenyar a algú que a Catalunya ens saludem fent-nos dos petons (la cosa més fàcil del món, no?, un nen petit ho sap fer), ells es mostren tant patosos i incòmodes, com nosaltres la primera vegada que provem de menjar amb “palillos”.

-Semblen molt més joves del que aparenten, una noia de 30 anys, sembla que en tingui 20, no només pel físic, sinó pel caràcter. Si els hi fas alguna pregunta directa són molt tímides, i es comporten com si tinguessin l´edat del “pavo” permanent.

-A Xina hi ha motos elèctriques per tot arreu. Com és que poden envair (i rebentar) tots els nostres mercats, amb tota mena de productes produïts a Xina, i de moto elèctrica no n´arriba cap?? Sospitós no? Després ens fa anar a 100Km per l´autopista per no contaminar, i tots els nostres polítics s´apunten al discurs d´un món verd millor…
-Els nens petits van sense bolquers. Porten un pijama amb una obertura al cul. El que no em vist encara, és el que passa, quan el nen entra en acció (no se si ens expliquem…)

-La majoria d´ells no creuen en cap religió, ni tenen cap déu. (El comunisme va ser una de les coses que va intentar eradicar, recordeu allò de: “La religió és l´opi del poble”).
Així doncs el seu deu són els calers, només pensen en produir, i fer-se rics. Hi ha molt de nou ric, i el que ho és, ho és molt!!! i li encanta aparentar, porta un Rolex, anell de diamants i un cotxàs.
Però quan baixa del seu Bentley, Rolls Royce o Ferrari és capaç de tirar un mega-gargall a terra, i quedar-se tant ample, o posar fundes de plàstic al cotxe perquè no es facin malbé els seients de pell…

- Tot i que les campanyes televisives, han aconseguit canviar una mica els costums, molts segueixen escopint a tot arreu. No només al carrer, si estan a la feina, el tiren a la paperera, per exemple. N´hem vist dintre un ascensor, o en els passadissos dels centres comercials…

-Xina és escandalosament barata. Perquè us en feu una idea, un paquet de Cleanex costa 1 Iuan (10 cèntims d´euro), i un bitllet senzill al metro de Shanghai 3 o 4 Iuans (30 o 40 cèntims d´euro), un paquet de tabac 8 Iuans, un bitllet de bus per fer 60 Km, 18 Iuans (1.8 €), un àpat al carrer per dos persones, entre 15 i 30 Iuans (1.5€ i 3€), i això que som occidentals i segur que moltes coses les paguem més cares que un Xinès. Si vols hotels i restaurants, a preus i estil occidentals, també n´hi ha.

- S´esta construint desmesuradament. A Xina es consumeix un terç del ciment que es produeix a tot el món, i els “andamios” encara són amb canyes i lligams de bambú.

- A Xina hem vist els lavabos més inhumans que hem vist mai, (i n´hem vist….). Un graó per sota del WC a la turca, habitual a tota Àsia, són: divisions tipus cabines, fins aquí normal, com qualsevol lavabo de centre comercial o aeroport, però amb una única canal amb pendent a terra que travessa totes les cabines. Així doncs si no et poses a la última, en veus de totes mides i colors.

dimecres, 1 de juny de 2011

ANEM A BUSCAR….LA BOLA DE DRAC…

Deixem la província de Guanxi. La nostra porta d´entrada ha sigut la ciutat de Guillin, molt ben comunicada amb la resta del país, però sense cap interès en sí.
A partir d´aquí ens hem mogut per la zona, amb busos locals, que són molt barats, arriben a quasi tots els pobles, i funcionen a la perfecció. Viatjar per aquesta zona de manera independent, ens ha estat molt fàcil. Ens ha sorprès sobretot en els pobles, on la gent no parla Anglès però la seva voluntat d´ajudar en tant gran, que sempre t´acabes entenent d´una manera o altre. (bé, també saben que tu portes calers per gastar, i ells els volen….)
Tot i ser una zona força turística, te alguns racons que es salven de les masses, com el poble Zuang de Pign´an, on es troben els Bancals d´arròs de la columna del Dragó. Aquest nom tant evocador no defrauda, els bancals d´arròs són una autèntica proesa d´ingenieria agrícola.


El plat fort d´aquesta zona, és el riu Li. Guillin i la ciutat de Yanshuo estan comunicades pel llegendari Riu Li. Navegar per aquest riu rodejat de milers de muntanyes de pedra calissa,  brinda imatges, molt representatives de la típica estampa Xinesa (on sembla que en qualsevol moment t´hagi d´aparèixer en Son Goku, volant amb el seu núvol Kinton!!!).


Yangshuo vindria a ser una mena de Lloret de Mar a la Xinesa (horrorosa), però els seus voltants, hi ha pobles com Xingping i Jiuxian, on qui no es dedica a passejar turistes pel riu, treballa els camps d´arròs, o passeja bous d´aigua. La manera més fàcil i divertida d´explorar els voltants de Yangshuo, és la bicicleta, en lloguen a cada cantonada, i perdre´s per les muntanyetes, ha estat una petita aventura.
Parlant de tot….VISCA EL BARÇA!!!!